The Montgó - The natural Surroundings

Castellano

EL MONTGÓ. El entorno natural

La cova del barranc del Migdia está situada en la base de los altos acantilados de color rojizo que caracterizan la solana del Montgó. Este impresionante macizo calcáreo es un destacado y aislado promontorio situado en el extremo más oriental del litoral valenciano, a solo 85 kilómetros de la isla de Ibiza. Presenta una orientación este/oeste, que llega a los 753 metros de altura sobre el nivel del mar en su vértice, punto que marca además, uno de los hitos de la partición entre los términos de Xàbia y Dénia. Su ubicación y morfología, rodeado de zonas deprimidas y llanas –el valle y el Pla de Xàbia al sur, con las llanuras de Pedreguer, Ondara y Dénia al norte y nordeste – con el extenso golfo de València a tramontana y el golfo de Alacant al mediodía, determinan el Montgó como un relieve de gran singularidad paisajística, con una enorme y diversa riqueza biológica y cultural.

Desde el punto de vista geológico, la área del Montgó forma parte de las unidades tectónicas del Prebético, que ocupan gran parte de las tierras meridionales valencianas, con una sucesión de sencillas estructuras plegadas, anticlinales y sinclinales, de orientación sudoeste/nordeste. En este caso se trata de un suave sinclinal un poco volcado hacia el norte y con una orientación ligeramente anómala. Posee la particularidad de encontrarse sobre elevado, formando un típico paisaje plegado invertido, como resultado de la presencia de sendas fallas al norte y al sur con fuerte desplazamiento vertical, que delimitan un horts o macizo tectónico que ha permitido el afloramiento de una amplia serie de rocas sedimentarias calcáreas formadas fundamentalmente a lo largo del Cretáceo, con unas cronologías iniciales de hace unos 110 millones de años aproximadamente, y unos niveles superiores, localizados alrededor de la cima, del período Eoceno, de hace unos 55 millones de años aproximadamente. Después, los agentes atmosféricos han modelado suavemente este paisaje resiguiendo las fracturas transversales, creando así una extensa red de barrancos paralelos y poco convergentes. Destacan también las formas del modelado cárstico, presentes en todo el macizo, pero de especial relevancia sobre la Plana de sant Jeroni plataforma de abrasión marina finimiocena construida sobre materiales del Cretáceo Inferior.

Todas estas circunstancias, condicionan una climatología muy singular caracterizada por una gran precipitación anual, que en el amplio registro del cabo de sant Antoni es de 560,1 mm anuales, pero que en el interior de la comarca de la Marina Alta marcará los máximos de todo el territorio valenciano, como el caso de Pego con 835,1 mm anuales. El registro de las temperaturas, siguiendo los datos del cabo de sant Antoni, indica unos valores moderados, con medias anuales de 16-17 grados.

Estos factores unidos, confieren al Montgó una gran riqueza biológica, con un importante registro de fauna en la que destacan, en cuanto a los invertebrados, los gasterópodos y los insectos, mientras que en el grupo de los vertebrados, con más de ciento cincuenta especies, destacan las aves con ciento veinte especies conocidas. Sin embargo, es la vegetación el aspecto biológico más destacado del Montgó, con una enorme variedad de especies botánicas (se conocen más de seiscientas de plantas superiores) que muestran, además de una gran diversidad, una acentuada singularidad, con numerosos endemismos y rarezas.

Este espacio acogió, desde hace 30.000 años, grupos de cazadores y recolectores del Paleolítico Superior que aprovecharon la singularidad y riqueza del Montgó y sus alrededores desde el asentamiento de la cova Foradada. Desde entonces, numerosos grupos humanos y diversas culturas han dejado en el Montgó el testimonio de su presencia, ya fuera como lugar de habitación, defensa y aprovechamiento de sus recursos, como espacio religioso y de culto, o bien, como en la cova del barranc del Migdia, como lugar de reposo y memoria de sus muertos.


Valenciano

EL Montgó. L’entorn natural

La cova del Barranc del Migdia està situada a la base de les altes cingleres de color rogenc que caracteritzen la solana del Montgó. Aquest impressionant massís calcari és un destacat i aïllat promontori situat a l’extrem més oriental del litoral valencià, a només 85 quilòmetres de l’illa d’Eivissa. Presenta una orientació est/oest, que arriba als 753 metres d’alçada sobre el nivell de la mar al seu vèrtex, punt que marca a més, una de les fites de la partició entre els termes de Xàbia i Dénia. La seua ubicació i morfologia, envoltada de zones deprimides i planes –la vall i el pla de Xàbia al sud, amb les planúries de Pedreguer, Ondara i Dénia al nord i nord/est – amb l’extens golf de València a tramuntana i el golf d’Alacant al migjorn, determinen el Montgó com un relleu de gran singularitat paisatgística, amb una enorme i diversa riquesa biològica i cultural.

Des del punt de vista geològic, l'àrea del Montgó forma part de les unitats tectòniques del Prebètic, que ocupen gran part de les terres meridionals valencianes, amb una successió de senzilles estructures plegades, anticlinals i sinclinals, d'orientació sud-oest /nord-est. En aquest cas es tracta d'un suau sinclinal un poc bolcat cap al nord i amb una orientació lleugerament anòmala. Posseeix la particularitat de trobar-se sobre elevat, formant un típic paisatge plegat invertit, com a resultat de la presència de sengles falles a nord i sud amb fort desplaçament vertical, que delimiten un horts o massís tectònic que ha permès l'aflorament d'una àmplia sèrie de roques sedimentàries calcàries formades fonamentalment al llarg del Cretaci, amb unes cronologies inicials de fa uns 110 milions d’anys aproximadament, i uns nivells superiors, localitzats al voltant del cim, del període Eocè, ara fa uns 55 milions d’anys aproximadament. Després, els agents atmosfèrics han modelat suaument aquest paisatge resseguint les fractures transversals, de manera que s’ha creat així una extensa xarxa de barrancs paral·lels i poc convergents. Hi destaquen també les formes del modelatge càrstic, presents a tot el massís, però d’especial rellevància sobre la plana de Sant Jeroni plataforma d'abrasió marina finimiocena construïda sobre materials del cretaci inferior.

Totes aquestes circumstàncies, condicionen una climatologia ben singular caracteritzada per una gran precipitació anual, que a l’ampli registre del cap de sant Antoni és de 560,1 mm anuals, però que a l’interior de la comarca de la Marina Alta marcaran els màxims de tot el territori valencià, com ara el cas de Pego amb 835,1 mm anuals. El registre de les temperatures, seguint les dades del cap de Sant Antoni, indiquen uns valors moderats, amb mitjanes anuals de 16-17 graus.

Aquests factors plegats, confereixen al Montgó una gran riquesa biològica, amb un important registre de fauna en la qual destaquen, pel que fa als invertebrats, els gasteròpodes i els insectes, mentre que al grup dels vertebrats, amb més de cent cinquanta espècies, destaquen les aus amb cent vint especies conegudes. Tanmateix, és la vegetació l’aspecte biològic més destacat del Montgó, amb una enorme varietat d’espècies botàniques (se’n coneixen més de sis-centes de plantes superiors) que mostren, a més d’una gran diversitat, una accentuada singularitat, amb nombrosos endemismes i rareses.

Aquest espai va acollir, des de fa 30.000 anys, grups de caçadors i recol·lectors del paleolític superior que van aprofitar la singularitat i riquesa del Montgó i els seus voltants des de l’assentament de la cova Foradada. D’ençà, nombrosos grups humans i diverses cultures han deixat al Montgó el testimoni de la seua presència, ja fóra com a lloc d’habitació, defensa i aprofitament dels seus recursos, com a espai religiós i de culte, o bé, com a la cova del Barranc del Migdia, que va servir com a lloc de repòs i memòria dels seus morts.

English

The Montgó - The natural Surroundings

The Cova del Barranc del Migdia (The cave of the Migdia ravine ) is located at the base of the high reddish cliffs characteristic of the sunny side of the Montgó mountain. This impressive limestone massif is a prominent and isolated promontory at the most easterly point of the Valencian coast, just 85 km from the island of Ibiza. Orientated east/west, its summit is 753 metres above sea level and is one of the boundary markers between the municipalities of Jávea and Dénia.

The Montgó is a unique feature of the landscape, with a huge and diverse biological and cultural richness because of its shape and location. It is surrounded by low-lying flat lands - the valley and plain of Jávea to the south and the lowlands of Pedreguer, Ondara and Dénia to the north and north-east - and is exposed to north winds across the extensive Gulf of Valencia, and to south winds over the Gulf of Alicante.

Geologically, the area of the Montgó forms part of the Pre-Betic tectonic units, which occupy much of the southern lands of Valencia with a succession of simple folded structures (anticlines and synclines), oriented south-west/north-east. The Montgó itself is a gentle syncline turned a little to the north with a slightly abnormal orientation.

It is unusual in having a form typical of an inverted fold, with north-south faults (one to the north on the Dénia side and the other to the south on the Jávea side) which have given a strong vertical displacement to a " Horst" (raised block which comprises the mountain). This allowed the exposure of a wide range of mainly calcareous sedimentary rocks formed during the Cretaceous period (dating from about 110 million years ago) near the foot of the mountain, to rocks from the Eocene period (about 55 million years old) on higher levels around the summit. Subsequent gentle weathering has shaped the landscape along transverse fractures creating an extensive network of parallel and slightly convergent ravines. Noteworthy too are the karst formations present in all the rocks. Those on the "Plana de sant Jeroni" (Saint Jeronimo Plain) are of particular interest. This is a late Miocene marine abrasion platform built on Lower Cretaceous materials.

All these circumstances create a very unique climate characterized by high annual rainfall, with 560.1 mm per year recorded at the Cabo de San Antoni (cape of Saint Antony). The interior of the Marina Alta region has the highest rainfall in the entire Valencian territory with Pego having 835.1 mm annually. Temperature records, according to data recorded at the Cabo de San Antoni, show a moderate range with annual averages of 16-17C degrees.

Together these factors make the Montgó biologically rich, with an important inventory of wild life. Among the invertebrates are gastropods and insects, while among more than 150 species of vertebrates are 120 known species of birds.

However, the vegetation is the most outstanding biological aspect of the Montgó, with a huge variety of botanical species (more than 600 higher plants) of great diversity and a marked uniqueness with many endemic and rare varieties.

Thirty thousand years ago during the Upper Palaeolithic period, hunters and gatherers from the settlement of the Cova Foradada (Perforated Cave) took advantage of the unique rich resources of the Montgó and the surrounding area. Since then, numerous groups of human beings and different cultures have left testimony of their presence on the Montgó, whether as a dwelling place, for defence, to use its resources, as a place of both religious and cult worship or, as in the Cova del Barranc del Migdia, as a resting place and memorial to their dead.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License