12. The Barranc del Migdia cave - The occupation of the cave in ancient and medieval times

Castellano

Las ocupaciones de la cueva en época Antigua y Medieval

Unos 2700 años después de su uso funerario, la cova del Barranc del Migdía volvió a ser ocupada. Parece, siguiendo los materiales arqueológicos hasta ahora recuperados en las excavaciones, que en ese momento el uso de la cueva fue poco importante y seguramente de escasa duración. Así lo atestiguan los pocos fragmentos de cerámica encontrados en el yacimiento.

Estos fragmentos corresponden a formas de cerámica común de época romana que podemos situar entre los siglos III-IV de nuestra era, seguramente dentro el bajo Imperio, con unas dataciones similares a los materiales que hemos encontrado en otras ocupaciones romanas del mismo período localizadas también en la solana del Montgó. Quizá estos asentamientos, siempre de escasa entidad, situados sobre la abrupta vertiente del Montgó y en zonas sin posibilidades agrícolas, podrían estar relacionados con actividades ganaderas, seguramente el pastoreo de cabras, actividad documentada en la zona hasta el siglo pasado. De esta manera, la ocupación de la cova del Barranc del Migdia en estos momentos se podría interpretar como un lugar de refugio de pastores.

Después de este corto episodio de ocupación y uso de la cavidad, la cueva restó durante casi 1000 años sin presencia humana hasta finales de la época andalusí, pocos años antes de la conquista feudal del valle de Xàbia el año 1244. Quizá incluso, los hallazgos de este momento hechos en el yacimiento tengan una relación directa con la conquista de estas tierras por catalanes y aragoneses. Eso explicaría el hallazgo del conjunto de monedas de época almohade aparecidas dentro la oscura galería de acceso a la sala de las pinturas, piezas que habrían estado escondidas ante la llegada de los nuevos conquistadores, tal como sucedió en otros lugares.

El conjunto depositado actualmente en el museo, está formado por diez monedas de plata, dírhams de forma cuadrada, que fueron hallados en la cueva de manera fortuita en los años noventa del siglo pasado. Siguiendo Carolina Domènech, que ha estudiado estas monedas, solo dos ejemplares llevan la referencia de la ceca, es decir, el lugar donde fueron acuñadas: Murcia y Fes. Los textos árabes que aparecen en las monedas usan la escritura nasjí o cursiva con puntos diacríticos y son ahora exclusivamente de tipo religioso, sin que se haga referencia ni al gobernante ni siquiera a la fecha de emisión, por lo que se deben enmarcar cronológicamente a partir de la llegada de la dinastía almohade a la península ibérica, hecho ocurrido a mediados del siglo XII.

Además de estas monedas, en la sala de las pinturas se encontró una orza de cerámica esmaltada en color verde turquesa y tres fragmentos de una jarrita, también cerámica, con decoración “esgrafiada”, piezas que nos remiten al mismo marco cronológico de las monedas, entre mediados del siglo XII y principios del XIII.

Fue precisamente en ese tiempo, cuando en las tierras del actual término de Xàbia se produce un notable crecimiento poblacional, con numerosos asentamientos dispersos por todo el término. Generalmente están situados en zonas de suave vertiente, en muchos casos bordeando las fértiles tierras del valle, y es por eso que debemos interpretarlos como pequeñas explotaciones campesinas, centradas en las actividades agrícolas. Sin embargo, también encontramos otros asentamientos situados en zonas abruptas, de montaña, como la Plana Justa o las vertientes de solana del Montgó, que centrarían su actividad en la ganadería. Quizá, los autores de la ocultación del conjunto de dírhams de la cueva, fueron pastores conocedores de estos rincones tan recogidos y escondidos del Montgó.

Valenciano

Les ocupacions de la cova en època antiga i medieval

Uns 2700 anys després del seu ús funerari, la cova del Barranc del Migdia va tornar a ser ocupada. Resseguint els materials arqueològics fins ara recuperats a les excavacions, sembla que ara l’ús de la cova va ser poc important i segurament d’escassa durada. Així ho testimonien els pocs fragments de ceràmica d’aquests moments trobats al jaciment.

Aquests fragments corresponen a formes de ceràmica comuna d’època romana que podem situar entre els segles III-IV de nostra era, ben segurament dins del Baix Imperi, amb unes datacions semblants als materials que hem trobat en altres ocupacions romanes del mateix període localitzades també a la solana del Montgó. Potser aquests assentaments, sempre d’escassa entitat, situats sobre l’abrupta vessant del Montgó i en zones sense possibilitats agrícoles, podrien estar relacionats amb activitats ramaderes, ben segurament el pastoreig de cabres, activitat documentada en la zona fins al segle passat. Així, l’ocupació de la cova del barranc del Migdia en estos moments es podria interpretar com un lloc de refugi de pastors.

Després d’aquest curt episodi d’ocupació i ús de la cavitat, la cova va restar durant quasi 1000 anys sense presència humana fins a les darreries de l’època andalusina, pocs anys abans de la conquesta feudal de la vall de Xàbia de l’any 1244. Potser inclús, les troballes d’aquest moment fetes al jaciment tinguen una relació directa amb la conquesta d’estes terres per catalans i aragonesos. Això explicaria la troballa del conjunt de monedes d’època almohade aparegudes dins la fosca galeria d’accés a la sala de les pintures, peces que haurien estat amagades davant l’arribada dels nous conquistadors, tal com va succeir en altres llocs.
El conjunt actualment dipositat al museu, està format per deu monedes de plata, dirhems de forma quadrada, que van ser trobades a la cova de manera fortuïta als anys noranta del segle passat. Seguint Carolina Domènech, que ha estudiat aquestes monedes, només dos exemplars porten la referència de la seca, és a dir, el lloc on foren encunyades: Murcia i Fes. Els textos àrabs que apareixen a les monedes usen l'escriptura nasjí o cursiva amb punts diacrítics i són ara exclusivament de tipus religiós, sense que es faça referència ni al governant ni tan sols a la data d’emissió, per la qual cosa s’han d’emmarcar cronològicament a partir de l’arribada de la dinastia almohade a la península ibèrica, esdevinguda a mitjans del segle XII.

A més d’aquestes monedes, a la sala de les pintures va ser trobada una orseta de ceràmica esmaltada en color verd turquesa i dos fragments d’una gerreta, també ceràmica, amb decoració “esgrafiada”, peces que ens remeten al mateix marc cronològic de les monedes, entre mitjans del segle XII i principis del XIII.

És justament en aquest temps, quan a les terres de l’actual terme de Xàbia es produeix un notable creixement poblacional, amb nombrosos assentaments dispersos per tot el terme. Generalment estan situats en zones de suau vessant, en molts casos vorejant les fèrtils terres de la vall, i és per això que hem d’interpretar-los com petites explotacions camperoles, centrades en les activitats agrícoles. També però, hi trobem d’altres assentaments situats en zones abruptes, de muntanya, com ara la plana Justa o les vessants de solana del Montgó, que centrarien la seua activitat en la ramaderia. Potser, els autors de l’ocultació del conjunt de dirhems de la cova, foren pastors coneixedors d’aquests racons tan arrecerats i amagats del Montgó.

English

The Barranc del Migdia cave - The occupation of the cave in ancient and medieval times

Fuller version ….. CBJ. I have moved the previous precis version to the Discuss page.

Some 2700 years after its use as a burial chamber, the Cova del Barranc del Migdia was occupied once more. Archaeological materials recovered in excavations so far indicate that use of the cave at this time was not very significant and probably of short duration. This is evidenced by the few fragments of pottery found at the site.

These fragments correspond to types of Roman pottery that can be found between the 3rd and 4th centuries AD, certainly well within the period of the late Roman Empire. They have dates similar to materials found in other Roman sites of the same period also located on the sunny side of Montgó. Maybe these minor settlements, situated on the steep slopes of the Montgó in areas with low agricultural potential, could be related to livestock farming and almost definitely goat herding since this has been documented in the area up until the the last century. Thus during these times the occupation of the cave was probably as a refuge for shepherds.

After this short episode the cave remained without any human presence for almost 1000 years until the end of the Andalusian (Moorish) period, and only a few years before the Christian feudal conquest of the valley of Xàbia in 1244. Maybe the findings at the site relate directly to the conquest of these lands by Catalonia and Aragon. This would explain the discovery of a hoard of Almohad period Moorish coins in the dark entrance to the Chamber of Paintings. These pieces could have been hidden before the arrival of the new conquerors, as has happened elsewhere.

The collection which is currently housed in the museum, consists of ten, square, silver dirhems which were found in the cave by chance in the 1990's. According to studies by Carolina Domenech, only two coins have mint marks, i.e. inscriptions of the place where they were minted: Murcia and Fez. The Arab texts that appear on the coins use cursive or nasjí writing with diacritical marks (accents) and are exclusively religious in nature, without reference to the government or date of issue. Therefore their chronological time frame dates from the arrival of the Almohad dynasty in the Iberian Peninsula, which occurred in mid-twelfth century.

In addition to these coins, a ceramic jar glazed in turquoise green and two fragments of a ceramic jug decorated with "sgraffito"1 were found in the Chamber of Paintings. These pieces refer to the same time period as the coins. i.e. between mid-twelfth and early thirteenth centuries.

It was precisely at this time when there was considerable population growth in the Xàbia area with numerous settlements scattered all over the place. Generally these were located in gently sloping areas, often bordering the fertile soils of the valley, and can be thought of as small farms focusing on agriculture. But there were also other settlements in flat, rugged, mountainous, areas, such as the Plana Justa and the steep slopes of the Montgó, which focused their activity on livestock. Perhaps those who hid the hoard of dirhams in the cave were shepherds who knew of these secret and hidden corners of the Montgó.


Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License