The Barranc del Migdia Cave - Geomorphology

Castellano

LA COVA DEL BARRANC DEL MIGDIA. GEOMORFOLOGÍA

La cova del barranc del Migdia está situada a unos 375 metros de altura sobre el nivel del mar. Esta cavidad, de desarrollo más o menos horizontal, se halla sobre las paredes de la cabecera del barranco llamado tradicionalmente del Migjorn, y que ahora es conocido como “Migdia”. Geológicamente, estos estratos de roca calcárea, se enmarcarían dentro el Turonense, fase del Cretácico Superior. Estas paredes del Montgó son conocidas también como el cingle (risco) de les Cabretes, por lo que también es denominada como la “cova de les Cabretes”. Tiene tres bocas, todas ellas situadas en altura; es por ello, que para acceder es necesario escalar entre 12 y 40 metros. El punto más accesible es la boca mediana, de forma ovoide, de unos 2 x 1,5 m. orientada a levante; esa entrada da acceso a un estrecho pasadizo ascendente, de unos doce metros de longitud, que se denomina “galería de entrada”. Este corredor conduce a una pequeña sala de planta poligonal llamada “sala central”. Este espacio está formado por el cruce de dos diaclasas que definen una cámara de unos 4,30 metros de longitud máxima y una anchura de 3,60 metros. El techo tiene una altura máxima, en el área central, de 1,65 metros, y una altura mínima de solo 66 centímetros, aunque la excavación arqueológica ha modificado en algunos puntos estos valores. En este espacio aparecieron los materiales arqueológicos prehistóricos recuperados cuando fue descubierto el yacimiento, indicios que permitieron interpretarlo y valorarlo como una cueva de enterramientos colectivos del calcolítico. Ahí fue localizado y excavado en la campaña de 2009, el primer enterramiento documentado en el yacimiento.

Desde la sala Central surgen tres galerías. La galería de la izquierda, de orientación sudoeste y de solo un metro de diámetro y ocho de longitud, conduce directamente a una pequeña boca, que se abre sobre los acantilados de la solana del Montgó. Por esta apertura de solo 100 cm. de altura y anchura, entra directamente la luz del sol al atardecer, poco antes de la puesta, en determinadas fechas. Cuando eso sucede, la oscura sala de los enterramientos se ilumina con una intensa tonalidad rojiza; quizá esa circunstancia tan singular, fuera conocida en la prehistoria vinculándose con los rituales funerarios.

La galería de la derecha, muy estrecha y de difícil acceso, tiene una longitud visible de casi cuatro metros. Este espacio estaba originalmente relleno con tierras y otros sedimentos, que han estado parcialmente excavados en las dos campañas del año 2010; podemos considerar esta galería como el área de enterramientos de la cueva, con una potencia aún no determinada. Justo a la izquierda de la galería de los enterramientos, arranca en dirección oeste la galería central, con solo un metro de anchura y poco más de cincuenta centímetros de altura. A los tres metros y medio de recorrido gira hacia abajo en dirección norte, hasta llegar a un escalón de unos cuatro metros de altura que comunica con la sala de las pinturas o sala interior.

Este espacio, el más amplio de la cueva, tiene una orientación nordeste / sudoeste, con una longitud aproximada de 11 metros, una anchura máxima de 8 metros y una altura aproximada de 2 metros que llega hasta los 4 en el extremo sudoeste de la sala, donde la boca de la cavidad se abre directamente a los acantilados sur del Montgó, a una altura de cuarenta metros. Desde este punto, se divisa un amplísimo sector del valle de Xàbia y del sur de la comarca. Sobre las paredes y el techo calcáreo de esta sala, en la mitad más próxima a la boca, y por eso perfectamente iluminadas por la luz solar, se encuentran las numerosas pinturas esquemáticas en negro y rojo del yacimiento.

Valenciano

La cova del Barranc del Migdia. Geomorfologia

La cova del Barranc del Migdia està situada a uns 375 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Aquesta cavitat, de desenrotllament més o menys horitzontal, es localitza a les parets de la capçalera del barranc anomenat tradicionalment del Migjorn, i que ara és conegut com “Migdia”. Geològicament, aquests estrats de roca calcària, s’emmarcarien dins el turonià, fase del cretàcic superior. Aquestes parets del Montgó són conegudes també com el cingle de les Cabretes, per la qual cosa també és anomenada com la cova de les Cabretes. Té tres boques, totes elles situades en altura; és per això, que per accedir-hi cal escalar entre 12 i 40 metres. El punt més accessible és la boca mitjana, de forma ovoide, d'uns 2 x 1,5 m. orientada a llevant; aqueixa entrada dóna accés a un estret passadís ascendent, d'uns dotze metres de longitud, que s’anomena “galeria d' entrada”. Aquest corredor condueix a una petita sala de planta poligonal, la “sala central”. Aquest espai està format per l'encreuament de dos diàclasis que defineixen una cambra d'uns 4,30 metres de longitud màxima i una amplària de 3,60 metres. El sostre té una altura màxima, en l'àrea central, d'1,65 metres, i una altura mínima de només 66 centímetres, tot i que l’excavació arqueològica ha modificat en alguns punts estos valors. En aquest espai van aparèixer els materials arqueològics prehistòrics recuperats quan va ser descobert el jaciment, indicis que van permetre interpretar-lo i valorar-lo com una cova d’enterraments col·lectius del calcolític. Aquí va ser localitzat i excavat en la campanya de 2009, el primer enterrament documentat al jaciment.

Des de la sala central sorgeixen tres galeries. La galeria de l'esquerra, d’orientació sud-oest i de només un metre de diàmetre i huit de longitud, condueix directament a un petita boca, que s’obri sobre els penya-segats de la solana del Montgó. Per aquesta obertura de només 100 cm. d’altura i amplària, entra el sol directe en determinades dates al tardet, poc abans de la posta. Quan això succeeix, la fosca sala dels enterraments s’il·lumina amb una intensa tonalitat rogenca; potser aqueixa circumstància tan singular, seria coneguda a la prehistòria vinculant-la amb els rituals funeraris.

La galeria de la dreta, molt estreta i de difícil accés, té una longitud visible de quasi quatre metres. Aquest espai estava originàriament reomplit amb terres i altres sediments, que han estat parcialment excavats en les dues campanyes de l’any 2010; podem considerar aquesta galeria com l’àrea d’enterraments de la cova, amb una potència encara no determinada. Just a l’esquerra de la galeria dels enterraments, arranca en direcció oest la galeria central, amb només un metre d’amplària i poc més de cinquanta centímetres d’altura. Als tres metres i mig de recorregut trenca cap avall en direcció nord, fins arribar a un escaló d’uns quatre metres d’altura que comunica amb la sala de les pintures o sala interior.

Aquest espai, el més ampli de la cova, té una orientació nord-est / sud-oest, amb una longitud aproximada d’onze metres, una amplària màxima de huit metres i una altura aproximada de dos metres que arriba fins a quatre a l’extrem sud-oest de la sala, on la boca de la cavitat s’obre directament als penya-segats sud del Montgó, a una altura de quaranta metres. Des d’aquest punt, es divisa un amplíssim sector de la vall de Xàbia i del sud de la comarca. Sobre les parets i el sostre calcari d’esta sala, en la meitat més pròxima a la boca, i per això perfectament il·luminades per la llum solar, es troben les nombroses pintures esquemàtiques en negre i roig del jaciment.

English

The Barranc del Migdia Cave - Geomorphology

The cave of the Barranc del Migdia is located about 375 metres above sea level. This almost horizontal cavity is at the head of the ravine traditionally called the "Migjorn", now known as "Migdia". Geologically, these limestone strata belong to the Turonian stage of the Upper Cretaceous. These slopes of the Montgó are also known as the "cingle" (cliff) of the Cabretes (goats), so the cave is also known as the "Cova de les Cabretes." (Cave of the Goats). It has three openings, all located high up, so to gain access it is necessary to ascend between 12 to 40 metres. The most accessible is the middle entrance, which is ovoid, about 2 x 1.5 m. and facing east. This main entrance opens into a small passage, about twelve metres long, called the Entrance Gallery. This corridor leads to a small polygonal room called the Central Chamber, which is about 4.30 metres long and 3.60 metres wide and formed by the intersection of two rock fracture joints. The roof has a maximum height of 1.65 metres in the central area and a minimum height of only 66 centimetres, although archaeological excavation has changed these values in some places. Prehistoric archaeological materials were recovered from here when the site was discovered. This evidence enabled the site to be interpreted and assessed as a Copper Age (Chalcolithic) collective burial cave. The first documented burial at the site was located and excavated here, in the Central Chamber, during the 2009 season.

Three galleries originate from the Central (Burial) Chamber. The left gallery - oriented south-west, and only one metre in diameter and eight metres long - leads directly to a small aperture, only 1m in diameter, which opens onto the sunny cliffs of the Montgó. At certain times of the year, just before sunset, the sunlight streams in through this opening. When this happens, the dark Burial Chamber is lit with an intense reddish hue. Perhaps this exceptional occurrence was known in prehistoric times and linked with funeral rites.

The gallery on the right - very narrow and difficult to access - has a visible length of almost four metres. This space was originally filled with soil and other sediments, which were partially excavated in the two seasons of 2010. This gallery can be considered as the burial area of the cave, with a yet to be determined potential for discovery. The Central Gallery starts just to the left of the Burial Gallery, in a westerly direction. It is only one metre wide and just over 50cm high. After three and a half metres it turns down in a northerly direction to arrive at a 4m high step which leads into the Interior Chamber (Chamber of Paintings).

This space, the widest of the cave, is oriented north-east / south-west, with approximate dimensions of 11 metres long, 8 metres wide and 2 metres high, reaching a height of 4 metres at the south-west corner. Here, the mouth of the cavity opens directly on to the southern cliffs of the Montgó, at a height of forty metres. From this point, it overlooks a vast area of the Xàbia valley and the south of the region. The site's numerous schematic black and red paintings are on the limestone walls and ceiling of this room, in the section closest to the cave's mouth and therefore perfectly lit by sunlight.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License