4. Around the cave during the Copper Age - Study of plant remains

Castellano

EL ENTORNO DE LA CUEVA EN EL CALCOLÍTICO - EL ESTUDIO DE LOS RESTOS VEGETALES

En la cova del Barranc del Migdia se han recuperado restos vegetales en forma de madera quemada. Este carbón procede, probablemente, de fuegos que se realizaron en el interior de la cavidad, con leña aportada por las personas que la frecuentaron, y que debieron de recoger en las inmediaciones de la misma. Aún en los lugares de ocupación más esporádica, los restos de carbón suelen estar presentes, ya que el fuego ha estado asociado a actividades humanas tan cotidianas como calentarse, alumbrarse o cocinar alimentos. La función que pudo tener el fuego en el ritual de enterramiento practicado en la cavidad es un misterio, pero, sin duda, estos restos se encuentran muy asociados a la actividad funeraria que allí se llevó a cabo. Sin embargo, no hay que entender que el fuego formara parte necesariamente de algún tipo de ritual, sino que cabe también plantearse la posibilidad de que se hiciera para actividades más banales, como calentarse o alumbrarse mientras se procedía a la deposición de los cadáveres.

El análisis de estos restos vegetales consiste en identificar a qué especies pertenecen, de modo que podemos conocer la flora que estaba presente en los alrededores de la cueva durante el Eneolítico y que fue recogida como leña para el fuego.

Los carbones de la Cova del Barranc del Migdia pertenecen a una gran variedad de especies, que ponen de manifiesto la abundancia y riqueza de los matorrales mediterráneos en el entorno de la cueva, con acebuche, lentisco, aliagas, romero y coscoja. Estos matorrales se encontrarían salpicados por pino carrasco, carrasca, sabinas y madroños, que pudieron ser densos en enclaves más favorables como zonas de media ladera. El propio barranco estaría poblado por una vegetación de ribera compuesta por fresnos en su mayor parte, pero también por sauces y serbales. En este conjunto están presentes las especies características de las formaciones mediterráneas más cálidas, como corresponde a la situación de la cueva, en la vertiente sur del Macizo del Montgó.

Actualmente, el Montgó es un paraje natural de inestimable valor ecológico e interés botánico por su riqueza florística y la gran cantidad de especies endémicas, raras o amenazadas que viven en este entorno. Muchas de las especies que predominan actualmente en las formaciones vegetales del macizo estaban ya presentes desde la Prehistoria, de modo que podemos afirmar que el porte arbustivo que tiene hoy la vegetación era ya evidente en los momentos de ocupación de la cova del Barranc del Migdia y es, por tanto, resultado de varios milenios de interacción de los humanos con el paisaje vegetal, siendo la agricultura una de las principales actividades llevadas a cabo en su entorno.
La agricultura que se desarrolla en el País Valenciano durante el III milenio se basa fundamentalmente en los cereales, siendo los trigos desnudos y la cebada desnuda los dos cultivos principales. Junto a éstos, se cultivan también leguminosas (lentejas, habas, guijas, etc) aunque con un peso mucho menor. El sistema es extensivo y de secano, utilizándose el arado tirado por animales como útil para labrar los campos.

Valenciano

Entorn de la cova al calcolític. L’estudi de les restes vegetals

A la cova del Barranc del Migdia s'han recuperat restes vegetals en forma de fusta cremada. Aquest carbó prové, probablement, de focs que es van realitzar a l'interior de la cavitat, amb llenya aportada per les persones que la van freqüentar i que la recollirien dels voltants. Fins i tot en els llocs d'ocupació més esporàdica, les restes de carbó solen estar presents, ja que el foc ha estat associat a activitats humanes tan quotidianes com escalfar-se, il·luminar-se o cuinar aliments. La funció que va tenir el foc en el ritual d'enterrament practicat a la cavitat és un misteri, però, sens dubte, aquestes restes es troben associades a l'activitat funerària que s'hi va dur a terme. Malgrat tot, no cal entendre que el foc formara part necessàriament d'algun tipus de ritual, sinó que cal també plantejar-se la possibilitat que s’utilitzara per a qüestions més banals, com escalfar-se o il·luminar la cova mentre es procedia a la deposició dels cadàvers.
L'anàlisi d'aquestes restes vegetals consisteix a identificar les espècies a que pertanyen, de manera que podem conèixer la flora que estava present als entorns de la cova durant l'eneolític i que va ser recollida com llenya per al foc.

Els carbons de la cova del Barranc del Migdia pertanyen a una gran varietat d'espècies, que posen de manifest l'abundància i riquesa dels matolls mediterranis a l’àrea de la cova, amb ullastre, llentiscle, argelagues, romaní i coscoll. Entre aquests matolls es trobarien rogles de pi blanc, carrasca, savines i arbocers, que van poder ser densos en enclavaments més favorables com a zones de mitja vessant. El mateix barranc estaria poblat per una vegetació de ribera composta per freixes en la major part, però també per salzes i moixeres. En aquest conjunt estan presents les espècies característiques de les formacions mediterrànies més càlides, com correspon a la situació de la cova, al vessant sud del massís del Montgó.

Actualment, el Montgó és un paratge natural d'inestimable valor ecològic i interès botànic per la seua riquesa florística i la gran quantitat d'espècies endèmiques, rares o amenaçades que viuen en aquest entorn. Moltes de les espècies que predominen actualment en les formacions vegetals del massís estaven ja presents des de la prehistòria, de manera que podem afirmar que el port arbustiu que té hui la vegetació era ja evident en els moments d'ocupació de la cova del Barranc del Migdia i és, per tant, resultat de diversos mil·lennis d’interacció dels humans amb el paisatge vegetal, i per tant l'agricultura era una de les principals activitats dutes a terme.
L’agricultura que es desenvolupa al País Valencià al llarg del III mil·lenni, es basa fonamentalment en el conreu de cereals. Són els blats nus i l’ordi els dos conreus principals. A més, es conreen lleguminoses (llentilles, faves, guixes, etc) tot i que amb un pes molt menor. El sistema és extensiu i de secà, i feien ús dels animals com a força de treball per a llaurar els camps.

English

The surroundings of the cave during the Copper Age (3rd Millennium BC) - Study of plant remains

Plant remains have been found in the Cova del Barranc del Migdia in the form of burnt wood. The carbon probably comes from fires made inside the cave, with firewood probably collected locally by the people who frequented it. Remnants of carbon are usually present even in more sporadically occupied sites because fire is associated with human activities such as heating, lighting and cooking. The function which fire could have had in the burial ritual practised in the cave remains a mystery but these remains are surely associated with any funerary activity that took place there. However, one should not presume that fire was necessarily part of a ritual. It is possible that it was used for more everyday activities, such as heating or lighting the cave during the deposition of the dead bodies.

The purpose of the analysis of plant remains is to identify to which species they belong, so we can learn exactly what was collected as firewood near the cave during the Neolithic period.

The burnt wood in the Cave belongs to a variety of species, which shows the abundance and richness of the Mediterranean scrub nearby: wild olive, mastic tree, gorse, rosemary and kermes oak. These bushes are interspersed with Aleppo pine, oak, juniper and Arbutus (strawberry tree), which would have been dense on more favourable terrain such as hillsides. The gorge itself would have been populated by riparian (near water-course) vegetation consisting mostly of ash, but also willow and rowan. Among these species are those typical of the warmer Mediterranean ecosystems, as befits the situation of the cave on the southern slopes of the Montgó massif.

Today, the Montgó is a natural space of invaluable ecological and botanical interest because of its rich flora and large number of endemic, rare and threatened species. Many of the species that now dominate the mountain's vegetation have been present since prehistoric times, so that we can say that today's shrub vegetation was already evident at the time the cave was occupied and is therefore the result of millennia of human interaction with the vegetal landscape, with agriculture as one of the main activities carried out in the environment.

The agriculture which developed in the Valencia area during the 3rd millennium BC is based on the cultivation of cereals, with wheat and barley being the two main crops. In addition, legumes were grown (lentils, beans, vetches, etc.) but to a much lesser extent. The agricultural system was extensive and dry (not irrigated), using a plough pulled by animals to till the fields.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License