5. Neolithic and Copper ages - recent research

Castellano

NEOLÍTICO y CALCOLÍTICO. La investigación reciente

Hace unas décadas se consideraba para las tierras valencianas que la habitación en llano en aldeas y el uso de las cuevas como necrópolis de inhumación múltiple eran características propias del Eneolítico o Calcolítico (Edad del Cobre), un periodo que se identificaba con el III milenio a.C. Tras un mayor desarrollo de la investigación arqueológica se revela un panorama diferente, resultado de la realización de nuevas excavaciones y más preciso en la cronología, con el incremento de dataciones de radiocarbono (C14), ahora, por calibradas, expresadas en años reales.

Entre esos avances se resuelve para las comarcas centro-meridionales valencianas de una parte la determinación de aldeas desde el Neolítico Antiguo. De otra, hacia el 2.800 a.n.e ya puede señalarse una actividad vinculada a la metalurgia del cobre, un rasgo que permite afianzar la noción de Calcolítico, unos siglos antes de la aparición de los recipientes campaniformes más antiguos (2.500 a.n.e) y del inicio de la Edad del Bronce en las tierras de la provincia de Alicante (2.300 a.n.e.), cuando se determina un patrón de asentamiento más diversificado que en algunas comarcas incluye la ocupación de altos y un sentido tan estratégico como coercitivo de la explotación territorio.

También se han observado diferencias en el aprovechamiento de las cuevas naturales. En el VI milenio a.n.e (Neolítico antiguo o cardial), se reconocen como lugares sacros o de habitación más o menos intensa, en ocasiones acompañadas de la práctica de inhumaciones. A partir del V milenio a.n.e (Neolítico Medio o postcardial) es frecuente su uso como rediles de ganado dependientes de aldeas y, desde los mediados del IV milenio a.n.e (Neolítico Final-Calcolítico) y a lo largo del III milenio a.n.e lo más común resultó su aprovechamiento con fines funerarios.

Sin duda, uno de los avances más notables es el que atiende a la investigación del Arte rupestre, disponiéndose ahora de un buen registro de motivos de diferente mentalidad artística, temática y cronología en paneles rocosos que significan abrigos y cavidades.

A lo largo de esos milenios previos a la Edad del Bronce en los que se inicia y desarrolla la agricultura y la ganadería, base de subsistencia de una economía productora, se producirá un incremento demográfico en grupos humanos, si no igualitarios, sí dotados de una cierta jerarquización social, más acusada hacia el final de un proceso que viene a coincidir con la aparición de las cerámicas campaniformes. No se tratará en ningún modo de una evolución lineal: la investigación arqueológica señala diferentes etapas en su complejidad social, así como diferencias entre territorios, de modo que lo que se observa en La Marina no es similar a lo que ocurre en las comarcas que recorre el Serpis y tampoco a lo que se determina en las meridionales que irrigan los ríos Vinalopó o Segura.

Valenciano

Neolític i Calcolític. La investigació recent

Fa unes dècades es considerava que a les terres valencianes el poblament en pla, en aldees, i l'ús de les coves com a necròpolis d'inhumació múltiple eren característiques pròpies de l'eneolític o calcolític (edat del coure), un període que s'identificava amb el III mil·lenni a.n.e. Ara, quan la investigació arqueològica està més desenvolupada, es revela un panorama diferent gràcies a la realització de noves excavacions, i d’una major precisió en la cronologia dels jaciments com a conseqüència de l'increment de datacions de radi carboni (C14), i del fet que ara són expressades en anys reals per ser calibrades.

Amb aquests avanços es resol per a les comarques centre meridionals valencianes, d'una part la determinació d'aldees des del Neolític Antic. D'una altra, cap al 2.800 a.n.e ja pot assenyalar-se una activitat vinculada a la metal·lúrgia del coure; un tret que permet refermar la noció de calcolític, uns segles abans de l'aparició dels recipients campaniformes més antics (2.500 a.n.e) i de l'inici en l'edat del bronze en les terres de la província d'Alacant (2.300 a.n.e.), quan es determina un patró d'assentament més diversificat, que en algunes comarques inclou l'ocupació d’alterons i tossals i un sentit, tant estratègic com coercitiu de l'explotació del territori.

També s'han observat diferències en l'aprofitament de les coves naturals. En el VI mil·lenni a.n.e (neolític antic o cardial),les coves es consideren com a llocs sacres o d'habitació més o menys intensa, a vegades acompanyades de la pràctica d'inhumacions. A partir del V mil·lenni a.n.e (neolític mitjà o postcardial) és freqüent el seu ús com a corrals de bestiar dependents d'aldees i, des de mitjans del IV mil·lenni a.n.e (neolític final-calcolític) i al llarg del III mil.lenni, el més comú va ser el seu aprofitament amb finalitat funerària.

Sens dubte, un dels avanços més notables és el que atén a la investigació de l'art rupestre, ja que ara disposem d'un bon registre de motius de diferent mentalitat artística, temàtica i cronologia en panells rocosos sobre abrics i cavitats. Al llarg d'eixos mil·lennis previs a l'edat del bronze, als quals s'inicia i desenvolupa l'agricultura i la ramaderia, base de subsistència d'una economia productora, es generarà un increment demogràfic en grups humans, si no igualitaris, sí que dotats d'una certa jerarquització social, més acusada cap al final d'un procés que coincidirà amb l'aparició de les ceràmiques campaniformes. No es tractarà però d'una evolució lineal: la investigació arqueològica assenyala diferents etapes en la seua complexitat social, així com diferències entre territoris, de manera que el que s'observa en la Marina no és semblant al que ocorre en les comarques que recorre el Serpis, i tampoc a allò que es determina a les meridionals, que irriguen els rius Vinalopó i Segura.  

English

Neolithic and Copper ages - recent research

A few decades ago, it was generally accepted that in the lands of Valencia during the Neolithic or Chalcolithic age (Copper Age - a period identified with the 3rd millennium BC), people lived in villages on flat areas and that caves were used as cemeteries for multiple burials. Further archaeological research reveals a different picture, as the result of new excavations and more precise chronology with the increased use of radiocarbon dating (C14), now calibrated, and expressed in actual years.

For the central region of Valencia these advances have enabled, firstly, the identification of hamlets from the early Neolithic period. Secondly, activity related to the metallurgy of copper, which can be seen as early as 2,800 BC. This strengthens the notion of the Copper Age being some centuries before both the appearance of the oldest bell-shaped containers (Beaker pottery - 2,500 BC) and the start of the Bronze Age in areas in the province of Alicante (2,300 BC). At this time a more diversified pattern of settlement can be determined, which in some regions included occupation of high areas and hill-tops in a probably strategic sense as well as the exploitation of territory through force.

Differences in the use of natural caves have also been observed. In the 6th millennium BC (Early Neolithic or Cardial) the caves are regarded as sacred places, or used for greater or lesser intensive occupation, sometimes accompanied by the practice of burial. From the 5th millennium BC (Middle Neolithic or Post-Cardial) they were often used as livestock pens associated with settlements, but from mid-4th millennium BC (Late Neolithic - Copper age) and throughout the 3rd millennium BC, the most common use was for funerary purposes.

Without doubt, one of the most notable advances in the investigation of rock painting is the availability of a wide record of motifs of different artistic mentality, themes and chronology from panels in rock shelters and caves.

Over the millennia prior to the Bronze Age, during which time agriculture and animal husbandry began and developed, an economy based on subsistence production generated population growth among groups of humans. Society was probably hierarchical rather than egalitarian and this became more pronounced towards the end of a process coinciding with the appearance of bell-shaped containers (Beaker pottery).

This was not a linear evolution: archaeological research indicates different stages in social complexity and differences between regions, so that what we observe in the "Marinas" area is not similar to that in the region of the Rio Serpis, nor that found in southern areas irrigated by the Vinalopó and Segura.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License