6. The funeral world - Caves for multiple burials

Castellano

El MUNDO FUNERARIO. CUEVAS DE INHUMACIÓN MÚLTIPLE

El aprovechamiento funerario de las cavidades naturales es un hecho que en las tierras valencianas caracteriza bien la segunda mitad del IV y el III milenio a.n.e. Se trata de un fenómeno complejo que en otras áreas se sirve de dólmenes y otras construcciones artificiales. Los enterramientos referencian el orden social y las creencias de los colectivos que en las cavidades inhumaban a sus muertos de manera sucesiva, siguiendo un ritual que incluía el depósito de elementos de ajuar y de ofrendas.

Se trata de enterramientos selectivos porque son pocos los que gozarían de ese privilegio. En sí misma la inhumación no sólo significa al fallecido. Como creencia y rito el enterramiento en cavidades abiertas en las laderas cohesiona socialmente a los pobladores de aldeas dispuestas en los fondos de valle, quienes se sentirían identificados en un culto a los ancestros inhumados. La cueva de enterramiento como referencia, señala la tenencia del territorio que los habitantes aprovechan no sólo para la caza y recolección sino también para producción agrícola y ganadera. La presencia de individuos de distinto sexo y edad revela la complejidad de las creencias de gentes que, si bien todavía no sometidas a un orden jerárquico duradero, sí están inmersas en un marco de conflictos, pactos e intercambios en el que por distintas razones destacarían en vida los que luego se inhuman.

A partir del registro material que acompaña los restos puede consignarse la importancia de los inhumados, al observarse elementos de adorno y atuendo que, con un traje no preservado, engalanarían los cadáveres; elementos de ofrenda con útiles vinculados a la caza como las puntas de flecha en sílex, a la tala y el trabajo de la madera, como las hachas y azuelas en piedra pulimentada o al corte y el trabajo de las pieles como los cuchillos en sílex o algún instrumental óseo. Desde esa perspectiva, parece que se quisiera dotar a los individuos de los elementos idóneos para subsistir en su tránsito o último viaje. También habría ofrendas alimenticias contenidas en recipientes cerámicos, o evidenciadas por restos de fauna, no descartándose que las cerámicas pudieran contener agua u otros líquidos vinculados al ritual de inhumación.

El depósito del cadáver implicaría el transporte y la apertura de la cueva que, como panteón, podría cerrarse a los efectos de proteger los restos de carnívoros. En algunas cuevas, el espacio funerario de la cavidad atendería a un área de primer depósito donde se realizaría el ritual. Pasado un tiempo los restos esqueletizados se manipulan para desplazarse y ordenarse con los objetos que los acompañan para aprovechar mejor el espacio. A otras cavidades los restos pudieron llegar sin ligamentos o en avanzado proceso de esqueletización. Es el caso de la Cova del Barranc del Migdia, donde se identifican restos de diferentes individuos en distintos paquetes de huesos cuidadosamente dispuestos.

Valenciano

El Món funerari. Coves d’inhumació múltiple

L'aprofitament funerari de les cavitats naturals és un fet que en les terres valencianes caracteritza la segona meitat del IV i el III mil·lenni a.n.e. Es tracta d'un fenomen complex que en altres àrees se serveix de dòlmens i altres construccions artificials. Els soterraments referencien l'orde social i les creences dels col·lectius que inhumaven els seus morts en les cavitats de manera successiva, amb un ritual que incloïa el dipòsit d'elements d'aixovar i d'ofrenes.

Es tracta de soterraments selectius perquè són pocs els que gaudirien d'eixe privilegi. En si mateixa la inhumació no sols ateny al difunt. Com a creença i ritu el soterrament en cavitats obertes en les vessants cohesiona socialment els pobladors d'aldees disposades en el fons de la vall, els quals se sentirien identificats en un culte als ancestres inhumats. La cova de soterrament com a referència, assenyala la tinença del territori que els habitants aprofiten no sols per a la caça i recol·lecció sinó també per a producció agrícola i ramadera. La presència d'individus de distint sexe i edat revela la complexitat de les creences de gents que, si bé encara no estan sotmeses a un orde jeràrquic durador, sí que estan immerses en un marc de conflictes, pactes i intercanvis en què per distintes raons destacarien en vida els que després van ser inhumats.

A partir del registre material que acompanya les restes, es pot inferir la importància dels inhumats. Així ho indiquen els elements d'adorn i vestit que (amb un tratge no preservat) guarnirien els cadàvers; els elements d'ofrena amb útils vinculats a la caça, com ara les puntes de fletxa en sílex; a la tala i el treball de la fusta, com les destrals i aixes en pedra polida o al treball i tallat de les pells, com els ganivets en sílex o algun instrumental ossi. Des d'eixa perspectiva sembla que es voldria dotar els individus dels elements idonis per a subsistir en el seu trànsit o últim viatge. També hi hauria ofrenes alimentàries en recipients ceràmics, o evidenciades per restes de fauna, sense que dega descartar-se que les ceràmiques pogueren contindre aigua o altres líquids vinculats al ritual d'inhumació.

El dipòsit del cadàver implicaria el transport i l'obertura de la cova que, com a panteó, podria tancar-se als efectes de protegir les restes de carnívors. En algunes coves, l'espai funerari de la cavitat atendria a una àrea de primer dipòsit on es realitzaria el ritual. Passat un temps les restes esqueletitzades es manipulen per a desplaçar-les i ordenar-les amb els objectes que les acompanyen per a aprofitar millor l'espai. En altres cavitats, les restes arribarien sense lligaments o en avançat procés d’esqueletització. És el cas de la cova del Barranc del Migdia, on s’identifiquen restes de diferents individus en distints paquets d’ossos cuidadosament disposats.

English

THE FUNEREAL WORLD

Caves for multiple burials

The use of natural cavities for funerals is typical of the lands of Valencia in the second half of the 4th and the 3rd millennia BC. It is a complex phenomenon for which, elsewhere, dolmens (single chamber tombs made of huge stones) and other artificial constructions were used. The burials give some idea of the social order and beliefs of people who buried their dead in caves in a sequential manner, following a ritual which included the deposition of grave goods and other offerings.

The rite of burial was a selective process because only a few were granted this privilege. The burial itself was not only of significance to the dead. The belief and ritual of interment in open cavities on the hillsides was socially cohesive to people who lived in villages scattered over the valley floor and who believed in a cult of entombed ancestors. The burial cave was a reference point, demonstrating possession of the territory used by the inhabitants, not only for hunting and gathering, but also for agriculture and livestock farming. The presence of individuals of different sex and age reveals the complexity of the people’s beliefs who, even if they were not submitted to a strict heirarchical rule, were immersed in a range of conflicts, pacts and interchanges. For one reason or another, the lives of those who were later granted burial were significant in this context.

The importance of the dead can be judged from the material record accompanying the remains. This indicates elements of dress and adornment (although not preserved) which decorated the cadavers; elements of offering with uses linked to hunting such as flint arrowheads; to cutting and working in wood such as axes and adzes in polished stone; or to the curing and working in skins such as flint knives and bone instruments. From this perspective it seems that they wanted to offer the individuals the ideal elements for sustenance in their passing or last voyage. Food was offered as evidenced by animal remains, also perhaps in ceramic containers. However the ceramics could have contained water or other liquids linked to the interment ritual .

The deposition of the cadaver indicates the use of transport and the opening up of the cave that, as a sacred tomb, would have been closed to protect the remains from carnivores. In caves elsewhere, the funeral space of the cavity had an outer chamber where the ritual of the first burial was carried out. After a time the skeletal remains and the objects accompanying them would be re-arranged so that they could be moved to make better use of the space. By the time the remains were moved to the other cavity they would be without ligaments or in an advanced stage of skeletonisation. This is the case in the Cova del Barranc del Migdia where the remains of different individuals have been identified in distinct bundles of carefully arranged bones.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License