Case No 0. Casa del Cable

Castellano/Valenciano

Castellano

LA CASA DEL CABLE Y EL INICIO DE LA TELEGRAFÍA A XÀBIA

En la primera mitad del siglo XIX, los científicos ingleses Cooke y Wheatstone, y el estadounidense SFB Morse inventaron, de forma casi simultánea, sendos aparatos para la transmisión de señales eléctricas. Los primeros utilizaban un sistema que convertía estas señales en letras, mientras que Morse creó un código alfabético en el que cada letra era definida por una serie de señales; largos - raya -, y cortos - punto -. Este último sistema es el que tuvo una aceptación y difusión más amplia.

En nuestro país, el establecimiento y desarrollo de la red telegráfica ocupará la segunda mitad del XIX, iniciándose pronto las primeras instalaciones de cables submarinos. El primer cable de estas características fue instalado entre Tarifa y Ceuta en 1859, rompiéndose en pocas semanas.

El año siguiente, en 1860, comienzan los trabajos de cableado para comunicar las Islas Baleares con la península. Estos trabajos habían sido motivados por la Real Orden de 31 de mayo de 1858, fecha a partir de la cual se iniciaron los estudios y sondeos que permitieron marcar el trazado y las características de la nueva instalación. Con este cable, se pretendía "… unir más íntimamente Los intereses de las islas con los de la madre patria …". Pero una obra de esta envergadura e importancia, necesitaba de la capacidad y competencia de técnicos y empresas experimentadas. Es por ello, que la contrata de la obra fue adjudicada al ingeniero inglés HJ Perry, que a su vez encargó la construcción y colocación de los cables a la empresa británica de los hermanos Henley, siendo dirigidas las obras por Charles Bright.

Las operaciones comenzaron el 29 de agosto en Ciutadella (Menorca), a bordo del vapor inglés Stella, encargado de ir extendiendo el cable. La ruta marcada en esta primera fase uniría Menorca con Mallorca, desde allí a Eivissa, de donde arrancaría el cable hasta la estación de Xàbia, donde llegó el 7 de septiembre de 1860. Toda la operación se completó con una segunda fase, finalizada el 16 de enero de 1861 con el cableado entre Maó y Barcelona. Hacia el 1870 se volvió a rehacer el cableado entre Xàbia-Eivissa y Barcelona-Maó, que poco antes se había roto, hecho que se repetiría con cierta frecuencia.
La longitud del cable que unía la estación de Xàbia con la de Port Roig, en Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa), era de poco más de un centenar de kilómetros (111,3 kilómetros según las informaciones de 1888).

El amarre de aquel cable telegráfico se hizo al lado de la antigua desembocadura del río Gorgos, en la Casa del Cable. Aquel edificio fue construido a mediados del siglo XIX, poniéndose en funcionamiento la oficina telegráfica en los primeros años de la década de los sesenta del siglo XIX, cuando ya había sido instalado el grueso cable submarino que unía Xàbia con la estación ibicenca, permitiendo desde entonces la comunicación telegráfica de la Península con Baleares, servicio que fue mantenido hasta los años cincuenta del siglo pasado.

El edificio tenía originariamente una planta cuadrada con poco más de 9 metros de lado y dos pisos. A principios del siglo XX se le añadieron, sobre la fachada, las cuatro columnas de tosca que le daban un aire tan singular.

En la planta baja se localizaba la oficina telegráfica, mientras que el piso superior estaba ocupado por las habitaciones y una estancia de servicios.
Adosado al lado sur de la casa, se situaban otras dependencias con una sola planta y cubierta a dos aguas, que sirvieron como almacenes y otros espacios domésticos auxiliares.

Valenciano

LA CASA DEL CABLE I L'INICI DE LA TELEGRAFIA A XÀBIA

A la primera meitat del segle XIX, els científics anglesos Cooke i Wheatstone, i el nord-americà S.F.B. Morse varen inventar, de forma quasi simultània, sengles aparells per a la transmissió de senyals elèctrics. Els primers utilitzaven un sistema que convertia aquests senyals en lletres, mentre que Morse creà un codi alfabètic en el qual cada lletra era definida per una serie de senyals; llargs – ratlla –, i curts – punt –. Aquest darrer sistema és el que va tindre una acceptació i difusió més àmplia.
A casa nostra, l’establiment i desenrotllament de la xarxa telegràfica ocuparà la segona meitat del XIX, iniciant-se ben prompte les primeres instal·lacions de cables submarins. El primer cable d’aquestes característiques va ser instal·lat entre Tarifa i Ceuta el 1859, trencant-se al cap de les poques setmanes.

L’any següent, el 1860, comencen els treballs de cablejat per comunicar les Illes Balears amb la península. Aquests treballs havien estat motivats per la Real Orde de 31 de maig de 1858, data a partir de la qual s’iniciaren els estudis i sondejos que permeteren marcar el traçat i les característiques de la nova instal·lació. Amb aquest cable, es pretenia “…unir más intimamente los intereses de las islas con los de la madre patria…”. Però una obra de la seua l’envergadura i importància, necessitava de la capacitat i competència de tècnics i empreses experimentades. És per això, que la contracta de l’obra va ser adjudicada a l’enginyer anglés H.J. Perry, que alhora encarregà la construcció i col·locació dels cables a l’empresa britànica dels germans Henley, sent dirigides les obres per Charles Bright.

Les operacions varen començar el 29 d’agost a Ciutadella (Menorca), a bord del vapor anglés Stella, encarregat d’anar estenent el cable. La ruta marcada en aquesta primera fase uniria Menorca amb Mallorca, des d’allí a Eivissa, d’on arrancaria el cable fins a l’estació de Xàbia, on hi va arribar el 7 de setembre de 1860. Tota l’operació es completà amb una segona fase, enllestida el 16 de gener de 1861 amb el cablejat entre Maó i Barcelona. Cap al 1870 es va tornar a refer el cablejat entre Xàbia-Eivissa i Barcelona-Maó, que poc abans s’havia trencat, fet que es repetiria amb certa freqüència.

La longitud del cable que unia l’estació de Xàbia amb la de Port Roig, a Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa), era de poc més d’un centenar de quilòmetres (111,3 quilometres segons les informacions de 1888).

L'amarre d'aquell cable telegràfic es va fer a la vora de l'antiga desembocadura del riu Gorgos, a la Casa del Cable. Aquell edifici va ser bastit a mitjans del segle XIX, posant-se en funcionament l’oficina telegràfica els primers anys de la dècada dels seixanta del segle XIX, quan ja havia estat instal·lat el gruixut cable submarí que unia Xàbia amb l’estació eivissenca, permetent des d’ aleshores la comunicació telegràfica de la Península amb les Balears, servei que va ser mantingut fins als anys cinquanta del segle passat.

L'edifici tenia originàriament una planta quadrada amb poc més de 9 metres de costat i dos pisos. A principis del segle XX se li varen afegir, sobre la frontera, les quatre columnes de tosca que li donaven un aire tan singular.

A la planta baixa es localitzava l’oficina telegràfica, mentre que el pis superior estava ocupat per les habitacions i una estança de serveis.
Adossat a la banda sud de la casa, se situaven altres dependències amb només una planta i coberta a dos aigües, que servirien com magatzems i altres espais domèstics auxiliars.

English

Translated by Jordi, and tweaked by Chris - see "Discuss" from top menu for Chris's notes on the text.

The Cable House and the beginning of Telegraphy in Xàbia

In the first half of the 19th century, English scientists Cooke and Wheatstone, and American S.F.B. Morse almost simultaneously invented two different devices for transmitting electric signals. Cooke and Wheatstone used a system which converted these signals into letters, whereas Morse created an alphabetic code in which every letter was defined by a sequence of short and long signals; "dots" and "dashes" respectively. The latter system was more widely accepted and used.

In Spain, the creation and development of the telegraph network took place during the second half of the 19th century, with the first undersea cables being laid early in the process. The first of such cables was laid down between Tarifa and Ceuta in 1859, though it broke after a few weeks.

In the following year (1860), cabling works to connect the Balearic Islands with the Peninsula began. These had been motivated by the Royal Order of 31st May, 1858, which initiated studies and soundings enabling the route's design and the new installations' characteristics. This cable was intended to "…. closely link the interests of the islands with those of the mother country". However, works of such a reach and importance needed the abilities and competence of experienced technicians and companies. That is why the construction contract was awarded to the English engineer H.J. Perry, who in turn put British W.T. Henley's Telegraph Works Company in charge of the manufacture and the placement of the cables. Construction works were led by Charles Tilston Bright.

Operations began on 29th of August in Ciutadella (Menorca), aboard the English steamboat Stella, which was responsible for laying down the cable. The route for this first stage would join Menorca and Mallorca, and from there to Ibiza, thence to Xàbia where it arrived on 7th September, 1860. The whole operation was completed with a second stage of cabling linking Maó and Barcelona being finished on 16th January 1861. By the 1870's, cabling connecting Xàbia to Ibiza and Barcelona to Maó had to be redone due to a break, an occurrence that would be repeated with some frequency.

The length of cable joining the Xàbia station to that at Port Roig, in Sant Josep de Sa Talaia (Ibiza), was about a hundred kilometres (111.3 km according to the data of 1888).

The telegraph cable terminated at the "Casa del Cable" (Cable House) next to the former mouth of the River Gorgos. The building had been erected in the mid-19th century. It was operated as a telegraph office from the beginning of the 1860's, when the thick undersea cable connecting Xàbia to the Ibiza station had already been laid, allowing telegraph communication from the Peninsula to the Balearic Islands. This service was maintained until the 1950's.

The building originally had a square floor plan with sides of a little over 9 metres and two storeys. At the beginning of the 20th century four, distinctive "tosca" columns were added to the façade, giving the building its characteristic appearance.

The ground floor was taken up by the telegraph office, whereas the upper floor was occupied by rooms and services. Attached to the southern side of the house were single storey areas covered by a pitched roof. These were used as warehouses and auxiliary domestic spaces.

French

LA MAISON DU CÂBLE ET LE DÉBUT DE LA TÉLÉGRAPHIE À XÀBIA

Dans la première moitié du XIXe siècle, les scientifiques britanniques Cooke et Wheatstone, ainsi que l'américain Samuel Morse ont inventé presque simultanément des appareils pour la transmission de signaux électriques. Les premiers utilisaient un système qui convertissait ces signaux en lettres, alors que Morse créait un code alphabétique dans lequel chaque lettre était définie par une suite de signaux : les longs, représentés par un tiret, et les courts, par un point. Ce dernier système est celui qui a été le plus largement accepté et diffusé.

En Espagne, la mise en place et le développement du réseau télégraphique occupèrent la seconde moitié du XIXe siècle – avec, rapidement, les premières installations de câbles sous-marins. Le premier câble de ce type a été installé entre Tarifa et Ceuta en 1859 (il s’est rompu au bout de quelques semaines).

L'année suivante (1860), commencèrent les travaux de câblage afin de faire communiquer les Îles Baléares avec la péninsule. Ces travaux avaient été entrepris du fait de l'Arrêté Royal du 31 mai 1858, date à partir de laquelle ont commencé les études et les sondages permettant de marquer le tracé et les caractéristiques de la nouvelle installation. Avec ce câble, on essayait "… d'unir plus intimement les intérêts des îles avec ceux de la mère patrie …". Mais une œuvre d’une telle envergure et importance nécessitait la capacité et la compétence de techniciens et d’entreprises expérimentés. C'est pour cette raison que le contrat de travail a été adjugé à l'ingénieur anglais HJ Perry qui, à son tour, a chargé l'entreprise britannique des frères Henley de la construction et de l'installation des câbles ; les travaux étant dirigés par Charles Bright.

Les opérations ont commencé le 29 août à Ciutadella (Minorque), à bord du vapeur anglais Stella, chargé d'étirer le câble. Le tracé de cette première phase devait unir Minorque à Majorque, de là à Ibiza, puis à Xàbia, où le câble est arrivé le 7 septembre 1860. L'ensemble de l'opération s’est complété par une seconde phase, achevée le 16 Janvier 1861, par le câblage entre Mahon et Barcelone. Dans les années 1870, il a fallu refaire le câblage entre Xàbia et Ibiza, ainsi que celui entre Barcelone et Mahon, qui s’était cassé – un fait qui allait se répéter assez fréquemment.
La longueur du câble qui unissait la station de Xàbia à celle de Port Roig, à Sant Josep de Sa Talaia (Ibiza), était d’un peu plus d'une centaine de kilomètres (111,3 kilomètres selon les informations de 1888).

Ce câble télégraphique était fixé à la "Casa del Cable" (Maison du Câble), située à côté de l'ancienne embouchure de la rivière Gorgos. Ce bâtiment a été construit au milieu du XIXe siècle. Le bureau du télégraphe a commencé à fonctionner au début des années 1860, quand le gros câble sous-marin avait déjà été installé, reliant Xàbia à Ibiza. Ce câble rendait alors possible la communication télégraphique de la Péninsule avec les Baléares, service qui a été maintenu jusqu'aux années cinquante du siècle passé.

Le bâtiment avait, à l'origine, un plan de forme carrée, avec un peu plus de 9 mètres de côté et deux étages. Au début du XXe siècle, quatre colonnes en pierre de “tosca“ ont été ajoutées à sa façade, lui donnant cet air si singulier.

Au rez-de-chaussée se trouvait le bureau du télégraphe, alors que l'étage était occupé par des pièces d’habitation et de service. Adossées au côté sud de la maison, se trouvaient d'autres dépendances d’un seul étage au toit à double pente – elles étaient utilisées comme entrepôts ou comme autres espaces domestiques annexes.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License