Castles of the Val de Gallinera - West

Castellano/Valenciano

Els castells del ponent de la Vall de Gallinera

El castellot d'Alpatró és una petita torre de planta quadrada de 5,7 x 5,8 metres situada al cim d'un promontori abrupte entre dos barrancs, en la vessant septentrional de la Vall de Gallinera. La torre domina el curs del riu de Gallinera i més enllà el poble d'Alpatró.
La part més alta, on se situa la torre, està envoltada per un xicotet recinte de forma més o menys circular, limitat per una paret de tàpia de 0,5 metres de gruixa. La torre està construïda amb murs de tàpia en la part superior, mentre que el basament, fet de maçoneria d'opus incertum, serveix d'anivellació a l'estructura. Les poques ceràmiques trobades són probablement islàmiques, encara que no es coneix cap registre documental que les mencione. Per tant, és molt difícil datar aquesta construcció, tot i que per paral·lels amb d'altres torres quadrades, com la torre d'Almudaina, podem pensar que es van construir durant el període almohade, moments abans de la conquesta cristiana.

El castell d'Alcalà, que en àrab significa la 'fortalesa', també es conegut com de Benissili, per trobar-se en la part superior d'aquest poble. S'hi localitza en la vessant sud de la serra de la Foradada, en l'entrada superior de la Vall de Gallinera, en un ampli promontori rocós envoltat per penya-segats. La ubicació ofereix una bona vista de tota la vall i fins i tot de la mar en la llunyania, controlant l'antiga ruta de Dénia – Pego cap a Cocentaina.
Un estudi arqueològic realitzat en 1983, va recuperar abundants fragments de ceràmica que abastaven un període de quasi bé 500 anys, des dels segles XI i XII fins el XVI, quan s'abandona el castell.
Els diferents mòduls utilitzats en els murs de tàpia pels constructors andalusins poden aportar més proves per a la seua cronologia. La majoria es daten de mitjans del segle XII a principis del XIII, quan els governants almohades estaven duent a terme una intensa construcció de fortificacions. Altres murs de tàpia més llargs es van construir més tard, durant l'època de la conquesta cristiana.
El registre escrit més antic d'aquest castell es troba en el "Pacte del Pouet” de 1245, quan el castell es va cedir a Al-Azraq i els seus descendents, juntament amb el castell de Perputxent (L'Orxa). A diferència del castell de Benirrama, el d'Alcalà no sembla que fou afectat pel terratrèmol de 1396. Al contrari, es va modificar, adaptar i reconstruir al llarg del temps, sent documentats molts dels canvis.
La construcció es troba en un avançat estat de ruïna, però la planta es pot veure com la típica d'una fortificació o hisn, amb les alqueries associades de la Vall de Gallinera. En els cims més alts hi ha un reducte complex (celòquia) amb una torre semicircular en un extrem (I), i el que podrien ser les restes d'una torre a l'altre (O). L'accés a aquesta zona és a través d'una entrada en colze en el flanc oest, protegida per una torre rectangular (K). Les parets i les torres són de diverses mides de tàpia, alternant amb maçoneria d'opus incertum i d'opus espicatum.
Un extens recinte emmurallat, l'albacar de baix, s'estén cap a l'est sobre una plataforma. Els seus límits estan definits per parets de tàpia amb una inclinada entrada en colze (X). Aquesta zona sembla albergar restes d'edificis, possiblement habitatges. La tercera àrea, l'albacar superior, acull una cisterna (B) i té les mateixes característiques que l'anterior.
Recentment, algunes de les parets de tàpia s'han restaurat utilitzant les tècniques tradicionals, i una barreja similar de terra, graves i calç. El projecte pretén també consolidar i netejar els murs derruïts, i en alguns llocs, preservar o recrear la silueta dels merlets per transmetre el caràcter defensiu de l'arquitectura. Un exemple dels taulons i biguetes emprades per a fer la tàpia s'ha deixat en el seu lloc, perquè els visitants puguen apreciar aquesta antiga tècnica de construcció.

Los castillos del ponente de la Vall de Gallinera

El castellot de Alpatró es una pequeña torre de planta cuadrada de 5,7 x 5,8 metros situada en la cima de un promontorio abrupto entre dos barrancos, en la vertiente septentrional de la Vall de Gallinera. La torre domina el curso del río de Gallinera y más allá el pueblo de Alpatró.
La parte más alta, donde se ubica la torre, está rodeada por un pequeño recinto de forma más o menos circular, limitado por una pared de tapia de 0,5 metros de grosor. La torre está construida con muros de tapial en la parte superior, mientras que el basamento, hecho de mampostería de opus incertum, sirve de nivelación a la estructura. Las pocas cerámicas encontradas son probablemente islámicas, aunque no se conoce ningún registro documental que las mencione. Por tanto, es muy difícil datar esta construcción, aunque por paralelos con otras torres cuadradas, como la torre de Almudaina, podemos pensar que se construyeron durante el periodo almohade, momentos antes de la conquista cristiana.

El castillo de Alcalá, que en árabe significa la 'fortaleza', también es conocido como de Benissili, por encontrarse en la parte superior de este pueblo. Se localiza en la vertiente sur de la serra de la Foradada, en la entrada superior de la Vall de Gallinera, en un amplio promontorio rocoso rodeado por acantilados. La ubicación ofrece una buena vista de todo el valle e incluso del mar en la lejanía, controlando la antigua ruta de Dénia - Pego hacia Cocentaina.
Un estudio arqueológico realizado en 1983, recuperó abundantes fragmentos de cerámica que abarcaban un periodo de casi 500 años, desde los siglos XI y XII hasta el XVI, cuando se abandona el castillo.
Los diferentes módulos utilizados en los muros de tapia por los constructores andalusíes pueden aportar más pruebas para su cronología. La mayoría se datan de mediados del siglo XII a principios del XIII, cuando los gobernantes almohades estaban llevando a cabo una intensa construcción de fortificaciones. Otros muros de tapia más largos se construyeron más tarde, durante la época de la conquista cristiana.
El registro escrito más antiguo de este castillo se encuentra en el "Pacte del Pouet" de 1245, cuando el castillo se cedió a Al-Azraq y sus descendientes, junto con el castillo de Perputxent (Lorxa). A diferencia del castillo de Benirrama, el de Alcalá no parece que fuera afectado por el terremoto de 1396. Por el contrario, se modificó, adaptó y reconstruyó a lo largo del tiempo, siendo documentados muchos de los cambios.
La construcción se encuentra en un avanzado estado de ruina, pero la planta se puede ver como la típica de una fortificación o hisn, con las alquerías asociadas de la Vall de Gallinera. En las cumbres más altas hay un reducto complejo (celoquia) con una torre semicircular en un extremo (I), y lo que podrían ser los restos de una torre a la otra (O). El acceso a esta zona es a través de una entrada en codo en el flanco oeste, protegida por una torre rectangular (K). Las paredes y las torres son de varios tamaños de tapia, alternando con mampostería de opus incertum y de opus espicatum.
Un extenso recinto amurallado, el albacar de abajo, se extiende hacia el este sobre una plataforma. Sus límites están definidos por paredes de tapia con una inclinada entrada en codo (X). Esta zona parece albergar restos de edificios, posiblemente viviendas. La tercera área, el albacar superior, acoge una cisterna (B) y tiene las mismas características que el anterior.
Recientemente, algunas de las paredes de tapia se han restaurado utilizando las técnicas tradicionales, y una mezcla similar de tierra, gravas y cal. El proyecto pretende también consolidar y limpiar los muros derruidos, y en algunos lugares, preservar o recrear la silueta de las almenas para transmitir el carácter defensivo de la arquitectura. Un ejemplo de los tablones y viguetas utilizadas para hacer la tapia se ha dejado en su lugar, para que los visitantes puedan apreciar esta antigua técnica de construcción.

English

Castles of the Vall de Gallinera - West - the head of the valley

During Islamic times the Vall de Gallinera was a major route linking Denia to the territories of Cocentaina, and beyond that to Xàtiva and the frontier zone with the Christians. There are several castles and fortifications along the river valley.

The Castell de Alcalà is known both as the Castell de Benissili - after the village which it overlooks, as well as the Castell d'Alcalà de Gallinera - the name Alcalà coming from the Arabic qalaça meaning fortress city.

It is located on the south side of the head of the Vall de Gallinera on a wide, rocky promontory (780m) surrounded by cliffs. The location provides a good view of the length of the valley with glimpses of the sea in the distance, and it controls the important ancient route to Cocentaina. An archaeological study carried out in 1983 revealed abundant shards of pottery spanning a period of almost 500 years, from 11th / 12th century, until the 16th century when the castle was abandoned. This dates the origin of the castle to Islamic times.

Further clues can be found in the various dimensions Muslim builders used in making blocks of tapia when constructing the walls. Most of the tapial walls can be dated from the mid -12th to the 13th centuries when the ruling Almohads were carrying out intense fortification building. Other walls have longer tapial blocks and were made later, during the time of the Christian reconquest.

The earliest written record of this castle is in the Pact del Pouet - Treaty of the well (1244-1245) The castle was ceded to Al Azraq and his descendents (together with Perpuxent - Lorcha castle) "…as an estate for you and all your family-line, to give, sell, pledge, or use entirely according to your will ". Unlike the Gallinera (Benirrama) castle at the other end of the Vall de Gallinera, the Castell de Alcalà does not appear to have been destroyed by the 1396 earthquake. Instead it was modified, adapted and rebuilt over the ages, many of the changes being documented.

The construction is in an advanced state of ruin, but the layout can be seen as one typical of an Islamic fortified hisn. On the highest peaks there is a complex celoquia with a semicircular tower at one end (I), and what could be the remains of a tower at the other (O). Access to this area is via a dog-leg entrance on the west flank, protected by a rectangular tower (K). The walls and towers are of various sizes of tapia, alternating with stone masonry of the opus incertum and opus piscatum types. (see Glossary)

An extensive walled enclosure (lower albacar) extends eastward on a large plateau. Its boundaries are defined by tapial walls with an offset (dog-leg) entrance (X). This area appears to harbour remains of buildings, possibly dwellings. The third area (upper albacar) houses a cistern (B) and has the same features as above.

Recently, some of the tapial walls have been restored using the original techniques, and a similar mix of sand, rocks and mortar. The project aims also to shore up and clean crumbling walls, and in some places preserve, or re-create the silhouette of battlements to convey the defensive nature of the architecture. An example of the wooden form-work and put-logs has been left in place, so that visitors can appreciate this ancient building technology.

The Castellot de Alpatro consists basically of a small square tower with sides of 5.7m - 5.8m. It sits on top of an abrupt flat-topped peak, or butte, between two ravines on the northern side of the Vall de Gallinera. The tower overlooks the course of the Rio de Gallinera and the village of Alpatró beyond.

The remains consists of a slightly circular area, bounded by a low (0.5m) tapial wall. The tower itself is built of tapia on top of opus incertum masonry which provides a level base. The few ceramics found there are probably Islamic and there is no record of this fortification in early Christian documents. It is therefore not possible to date this construction, except to note that a number of square towers of this type were built towards the end of the Islamic period (e.g. Torre de Almudaina).

The Castellot is not very accessible, indeed it has been the nesting site of a pair of eagles.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License