Coins

Castellano/Valenciano

DEL DRACMA A LA PESETA
En el mundo antiguo el concepto de dinero se materializó adoptando formas muy diversas; de todas ellas la moneda se convirtió en la forma más usual, lo que vino a facilitar en gran manera las transacciones comerciales.
Desde que la moneda como forma de dinero apareciese por primera vez en la costa griega de Asia Menor a fínales del siglo VII ane. , ha experimentado numerosas transformaciones.
Con el establecimiento, primero, de relaciones comerciales y la fundación de colonias griegas y fenicias en la Península, se comienza a difundir el uso de la moneda a partir del s. V ane.
La progresiva conquista de la Península entre los años 237 y 206 a.c. por los cartagineses y la posterior victoria por parte de los romanos tras la Segunda Guerra Púnica (218-201 a.c.) supone un proceso de dinamización imparable del uso de la moneda que hacia mediados del s. III está plenamente institucionalizada en la sociedad ibérica, con acuñaciones propias , claramente influenciadas por el dracma griego, primero, pero adaptándose cada vez más a los modelos de acuñaciones romanas, para terminar integrándose plenamente en el sistema monetario romano
En Valencia las cecas de Arse (Sagunto) y Saitabi (Xàtiva) hacia el 215 ac. se convirtieron en los grandes centros económicos y de producción monetaria como lo prueba las abundantes emisiónes durante siglos, producción completada con la fundación romana de Valentia que contribuyó a familiarizar a los valencianos con los usos y modos de vida romanos.
La llegada de los pueblos germánicos en el s. V d.c., si bien hay una continuidad del uso de las emisiones de época tardo -romana, que seguirían imitando, supone la incorporación de nuevas monedas acuñadas por el reino vándalo y bizantinos, hasta la creación de Al-Andalus.
Con la llegada en 711 dc. de los musulmanes a la Península Ibérica empezaron a producirse una serie de cambios en el modelo socio cultural , religioso, de lengua y de moneda. El nuevo numerario está formado por monedas epigráficas con leyenda de carácter religioso y en lengua árabe.
La conquista de la ciudad de Valencia por Jaume I el Conqueridor en 1238 supuso un aumento en la variedad de monedas que circularon por tierras valencianas.
El sistema monetario medieval dentro del cual se articulaban las monedas valencianas estaba basado en tres unidades: el diner, el sou y la lliura. De estos solo el dinero se convirtió en una moneda real, ya que nunca se acuñaron monedas con el valor de un sueldo o una libra que solo funcionaron como unidades de cuenta sobre las que se basó toda la contabilidad en época medieval.
Bajo el gobierno de los Austrias (1517-1700) Valencia mantuvo el sistema monetario foral, propio del reino de Valencia. Se trata de monedas emitidas en tres metales diferentes: ducados y escudos de oro, dihuités de plata y diners de vellón. Junto a estas circulaban numerosas monedas de otros territorios en su mayoría de Castilla y Cataluña y del extranjero. Para simplificar las operaciones existía la moneda de cuenta, que en Valencia desde época medieval eran la libra, el sueldo y el dinero. La moneda de cuenta servía como referencia fija para establecer la cotización de las monedas de oro y plata ante las fluctuaciones del valor de los metales preciosos.
Un cambio importante fue la introducción de la técnica de acuñación con molinillo, que se produjo en Valencia en el tránsito de los ss. XVII a XVIII, durante el reinado de Carlos II y que se generalizaría con Felipe V, sustituyendo a la técnica de martillo que se utilizaba desde época ibérica. Con el nuevo acabado, se dificultó el que se limasen y recortasen las monedas poniendo freno a los fraudes.
Tras la victoria borbónica de Felipe V en la Guerra de Sucesión (1707-1746), se asiste a una importante transformación del sistema monetario, el cambio dinástico supusó junto al triunfo del centralismo y el absolutismo, la imposición del sistema monetario castellano y la desaparición de las monedas valencianas y el sistema tradicional de moneda de cuenta (libras, que sería sustituido por el real de vellón, como consecuencia del Decreto de Nueva Planta.
El sistema monetario borbónico sufrió importantes transformaciones y un proceso de modernización a lo largo del s. XIX que desembocó tras la crisis de los últimos años del reinado de Isabel II en la reforma de todo el sistema monetario en 1868, adoptándose la peseta como unidad y terminando con las dificultades derivadas de los complicados sistemas monetarios de épocas anteriores.
El nuevo sistema estuvo vigente hasta la Guerra Civil, tras la cual, primero con el Gobierno del Dictador Franco y posteriormente con el rey Juan Carlos I, el sistema pasa a basarse ya por completo en valores fiduiciarios.


Del dracma a la pesseta

En el món antic el concepte de diners es va materialitzar adoptant formes molt diverses; de totes elles la moneda es va convertir en la forma més usual, la qual cosa va facilitar en gran manera les transaccions comercials.
D'ençà que la moneda va apareixer com a forma de diners per primera vegada a la costa grega d'Àsia Menor a la fi del segle VII ane, ha experimentat nombroses transformacions.
Amb l'establiment, primer, de relacions comercials i la fundació de colònies gregues i fenícies a la Península, es comença a difondre l'ús de la moneda a partir del s. V ane.
La progressiva conquesta de la Península entre els anys 237 i 206 ane pels cartaginesos i la posterior victòria per part dels romans després de la Segona Guerra Púnica (218-201 ac) va suposar un procés de dinamització imparable de l'ús de la moneda que cap a mitjans del s. III ja està plenament institucionalitzada en la societat ibèrica, amb encunyacions pròpies, clarament influenciades pel dracma grec, primer, però adaptant-se cada vegada més als models d'encunyacions romanes, per acabar integrant-se plenament en el sistema monetari romà. A València les seques d'Arse (Sagunt) i Saitabi (Xàtiva) cap al 215 ac. es van convertir en els grans centres econòmics i de producció monetària com ho prova les abundants emissions durant segles, producció completada amb la fundació romana de Valentia que va contribuir a familiaritzar els valencians amb els usos i formes de vida romans.
Amb l'arribada dels pobles germànics al s. V de ne es produeix una continuïtat en l'ús de les emissions d'època tardo-romana, que seguiran imitant-se. A l'hora, s' incorporen a la circulació monetària noves monedes encunyades pel regne vàndal i els bizantins que es mantindran fins a la creació d'Al-Andalus.
Amb l'arribada l'any 711 dels musulmans a la península Ibèrica van començar a produir-se una sèrie de canvis en el model soci cultural, religiós, de llengua i de moneda. El nou numerari estarà format per monedes epigràfiques amb llegenda de caràcter religiós i en llengua àrab.
La conquesta de la ciutat de València per Jaume I el Conqueridor l'any 1238 va suposar un augment en la varietat de monedes que circulen per les terres valencianes.
El sistema monetari medieval, dins del qual s'articulaven les monedes valencianes, estava basat en tres unitats: el diner, el sou i la lliura. D'aquestes només els diners es van convertir en una moneda real, ja que mai es van encunyar monedes amb el valor d'un sou o una lliura que només van funcionar com a unitats de compte sobre les que es va basar tota la comptabilitat en època medieval.
Sota el govern dels Àustries (1517-1700) València va mantenir el sistema monetari foral, propi d'aquest regne. Es tracta de monedes emeses en tres metalls: ducats i escuts d'or, dihuités de plata i diners de billó. Al costat d'aquestes circulaven nombroses monedes d'altres territoris majoritàriament de Castella i Catalunya. Per simplificar les operacions existia la moneda de compte, que a València des d'època medieval eren la lliura, el sou i els diners. La moneda de compte servia com a referència fixa per establir la cotització de les monedes d'or i plata davant les fluctuacions del valor dels metalls preciosos.
Un canvi important va ser la introducció de la tècnica d'encunyació amb molinet, que es va produir a València en el trànsit dels ss. XVII a XVIII, durant el regnat de Carles II i que es generalitzaria amb Felip V, substituint a la tècnica de martell que s'utilitzava des d'època ibèrica. Amb el nou acabat, es va dificultar qual llimaren i retallaren les monedes evitant els fraus. Després de la victòria borbònica de Felip V en la Guerra de Successió (1707-1714), s'assisteix a una important transformació del sistema monetari. El canvi dinàstic va suposar el triomf del centralisme i l'absolutisme, així com la imposició del sistema monetari castellà, la desaparició de les monedes valencianes i el sistema tradicional de moneda de compte (lliures) substituït ara pel real de billó.
El sistema monetari borbònic va patir importants transformacions i un procés de modernització al llarg del s. XIX que va desembocar, després de la crisi dels últims anys del regnat d'Isabel II, a la reforma de tot el sistema monetari en 1868, adoptant-se la pesseta com a unitat i acabant amb les dificultats derivades dels complicats sistemes monetaris d'èpoques anteriors. El nou sistema va estar vigent fins a la Guerra Civil, després de la qual, primer amb el Govern del Dictador Franco i posteriorment amb el rei Joan Carles I, el sistema passà a basar-se ja per complet en valors fiduiciaris.

English

From the Drachma to the Peseta

The concept of money materialised in the Ancient world, taking many different forms. The most common form was that of coinage which facilitated commercial transactions. The coin as a form of currency has undergone many changes since it first appeared on the Greek coast of Asia Minor in the late 7th century BC. It began to spread on the Spanish peninsula from the 5th century BC with the establishment of trade and later the foundation of Greek and Phoenecian colonies.

The unstoppable use of coinage was spread by the gradual conquest of the Peninsula between 237 and 206 BC by the Carthaginians and the subsequent victory by the Romans after the Second Punic War (218-201 BC). By the middle of the 3rd century it was fully institutionalized in Iberian society, which has its own coins, firstly clearly influenced by the Greek drachma, but increasingly adapted to Roman models and finally fully integrated into the Roman monetary system.

In the Valencia region around 215 BC the mints of Arse (Sagunto) and Saitabi (Xàtiva) had become major centres of economic and monetary production as proven by the production of coins over centuries, a production completed with the Roman foundation of Valentia which contributed to familiarising the Valencians with their applications and Roman way of life.

The arrival of Germanic people in 5th century saw the incorporation of new coins minted by the Vandal Kingdom and Byzantines although late Roman coins continued to be produced and imitated until the creation of Al-Andalus.

With the arrival of the Muslims in the Iberian peninsular in 711, a series of changes in the social and cultural , religious, language and currency systems began. The new coins were epigraphic with religious motifs in Arabic. The Almohads (12th century) minted distinctive square dirhams (the coins shown in this case are from a hoard some of which were minted in Murcia and Fez). The conquest of the city of Valencia by James I the conqueror in the middle of the 13th century resulted in an increase in the variety of coins in circulation in the Valencian region.

The Medieval monetary system in which Valencian coins were used was based on three units: the "diner", the "sou" and the "lliura" (pound). Of these, only the diner was converted into a real coin, since they never minted coins with the value of a sou or a lliura, which functioned only as accounting units in the system used in the medieval period.

Under the rule of the Hapsburgs (1517-1700) Valencia kept the regional monetary system of the Kingdom of Valencia. Coins were issued in three different metals: "ducats" and "escudos" of gold, "dihuités" of silver and "diners" of a copper/silver alloy (vellón). Numerous coins from other territories circulated alongside these, mostly from Castile and Catalonia and from abroad.

To simplify operations there was an accounting currency, which since medieval times had been the pound the sou and the diner in Valencia. The currency served as a fixed reference for establishing the price of gold and silver coins in the face of fluctuations in the value of precious metals.

A major change was the introduction of the technique of minting by milling, which occurred in Valencia between the 17th and 18th centuries during the reign of Charles II and which became commonplace under Philip V, replacing the hammer technique which had been used since the Iberian period. With the new technique it was difficult to file or re-cut coins, putting a brake on fraud.

After the Bourbon victory of Philip V in the War of Succession (1707-1746), there was a major transformation of the monetary system, the dynastic change marked the triumph of centralism and absolutism, the imposition of the Castilian monetary system, the disappearance of Valencian coins and the end of the traditional accounting currency (the lliura would be replaced by the real), following the Decreto de Nueva Planta (Nueva Planta Decree).

The Bourbon monetary system underwent major changes and a process of modernization throughout the 19th century. The crisis of the last years of the reign of Isabel II resulted in the reform of the entire monetary system in 1868, adopting the peseta as the unit and ending the difficulties arising from the complicated monetary systems of the past.

The new system remained in effect until the Civil War, during which a number of local coinages and bank notes were issued by both Republican and Nationalist forces. After the war, first with the Government of the dictator Franco and later with King Juan Carlos I, the system came to rely completely on fiduciary values.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License