Historical Introduction

Castellano/Valenciano

Versión Valenciano

Introducció històrica

Aquest racó del País Valencià, la Marina Alta, és una comarca caracteritzada per un interior d'abruptes serralades calcàries i un ampli litoral amb un sector de costes planes al nord de Dénia i penya-segats i costa alta entre Xàbia i Calp. Dispersos entre les serres i valls es troben les restes de nombrosos castells, torres i fortificacions que ocupen el caramull de tossals i penyals, o més escassament vessants o zones planes. Molts han perdut la major part de les seues estructures, conservant-se només els basaments de murs, aljubs i alguns escassos fragments de ceràmica en superfície.
Què són aquests castells i qui els va construir? Sols alguns d'aquests castells han estat excavats arqueològicament i les evidències mostren que la majoria són d'època andalusina entre els segles VIII i XIII, un període de cinc-cents anys en què aquesta amplia regió oriental de la península s'anomenava “Xarq al-Andalus”. Són poques les evidències i la documentació conservada que ens informen de la vida d'aquelles comunitats rurals; és per això, que els historiadors han hagut de basar-se en la documentació feudal posterior a la conquesta cristiana. Una prova de la importància dels castells de la Marina Alta i dels seus territoris és el Pacte del Pouet de 1245, un tractat únic escrit en romanç i àrab entre el rei Jaume I i el cabdill musulmà Al-Azraq. La lluita de poder entre aquests dos personatges és la base de les festes de “Moros I Cristians”, però aquesta és una altra història. El més important d'aquest tractat és que fou el primer registre escrit on figuren molts d'aquests castells, dels quals no coneixem cap documentació escrita anterior.
Aquestes construccions es localitzen en llocs ben alts, controlant les valls i les rutes naturals, moltes vegades a prop de fonts o brolladors naturals. En altres punts encara queden les restes de torres aïllades de guaita i refugi, associades a una alqueria.
Una característica que intriga als investigadors, si es compara amb la resta del Xarq al-Andalus, és la gran concentració de castells del jibāl Balansīya, un extens i abrupte territori format per la Marina Alta i les comarques del voltant.
Quan i perquè foren construïts? Aquesta qüestió en molts casos sols es podrà contestar mitjançant l'arqueologia. Per a trobar algunes proves haurem de mirar enrere i fixar-nos en els períodes històrics.
Des de la conquesta al Califat. El 711 una incursió militar d'uns pocs milers d'homes procedents del nord d'Africa desembarquen a la península per Gibraltar. L'escassa resistència i la política de pactes desenrotllada pels musulmans, incorporarà en poc de temps la península Ibèrica al califat omeia de Damasc; naixia així Al-Andalus. En els anys següents arriben milers de reforços i en el 714 València cau sense cap lluita.
El 756 Abd al-Rahman I arribà a Còrdova i proclamà l'Emirat independent, desvinculat políticament de Damasc. En el 929 serà Abd al-Rahman III qui es deslligarà també religiosament i proclamarà el califat de Còrdova.
Són molt escasses les restes andalusines anteriors al segle X trobades a la Marina Alta. Aquestes evidències tan tardanes tenen a veure amb la despoblació de l'àrea que comença a l'antiguitat tardana. Exceptuant algun jaciment (la Bastida, el Cocoll i el tossalet de Pere Antoni) la fortificació més antiga de la zona amb datacions clares és el fort militar d'Almiserà o Xillibre, construït entorn al 920 per ajudar el govern de Còrdova a sufocar les revoltes berbers. En aquest temps, Dénia (Dàniyya) encara no s'havia desenvolupament urbanísticament i només existia com un port que depenia, sembla, de la població d'Ondara. Va ser a mitjans del segle X quan Dénia començarà a configurar-se com un port important, establint-s'hi la flota califal i creant-se unes noves drassanes, com les existents a Almeria i Tortosa.
Els regnes de Taifa. En el 1009, un període d'inestabilitat i guerra civil conegut com la “fitna” va portar a la descomposició del califat de Còrdova i l'establiment de petits dominis coneguts com “regnes de taifa”. La taifa de Dénia es va fundar en 1010 per un alt funcionari fugit del califat, Muyahid. El succeirà el seu fill Ali ibn Muyahid fins el 1076. A partir d'aquell moment Dénia es converteix en el centre polític i administratiu d'un ampli territori, amb una frontera marítima que anava des d'Oriola fins al Xúquer, mentre per l'interior arribava fins a la serra de Segura. A partir de 2014, també va incloure les illes Balears. A més, atraurà a molts artesans i artistes, i es transformarà en un important centre comercial de la mediterrània occidental. És en aquest període quan el castell de Dénia comença a fortificar-se i la ciutat es rodejara de muralles.
L'arribada dels almoràvits. Cap a finals del segle XI, les taifes comencen a descomposar-se per les lluites entre elles i amb els cristians. En el 1076 la taifa de Dénia és conquerida per la de Saragossa. El 1092, els almoràvits, procedents del nord d'Àfrica annexionen Dénia i la resta de taifes que són incorporades al seu Imperi. València es conquerida pel Cid durant els anys 1094 i 1099, qui imposarà elevats impostos que ajudaren a desestabilitzar el que quedava de la prosperitat a la regió de Dénia. En el 1102 València és incorporada al govern almoràvit.
El període almohade. En 1146 els almohades, procedents de l'Atles, expulsen els almoràvits i estableixen el govern a Sevilla el 1172. Sota el seu poder, la societat rural es va estructurar i organitzar de nou en districtes que al seu torn depenien de les ciutats com ara Dénia, on hi havia un marcat desenvolupament urbanístic. El seu castell assolirà les dimensions que hui coneixem, amb un recinte superior anomenat alcassaba, on s'instal·larà el governador i altres caps militars i un recinte inferior que ocuparà tot el tossal i servirà de refugi als habitants de la ciutat.
La pressió de les forces cristianes en les àrees de frontera cap a mitjans del segle XII, provocarà la caiguda d'importants ciutats: Tortosa 1148, Lleida 1149, Terol 1170 i Conca 1171. Aquest fet forçarà a molts musulmans a fugir, emigrant cap al sud; molts d'ells es refugiaran en les nostres terres afavorint la construcció de nous refugis fortificats.
La conquesta cristiana. Jaume I va conquerir València l'any 1238 i arriba fins Dénia el 1244. L'interior muntanyenc i els castells queden sota el domini d'Al-Azraq amb el tractat de 1245. L'incompliment del pacte per part cristiana provocarà la revolta d'Al-Azraq, sufocada per Jaume I en 1258. Entre1276-77 es va produir una nova revolta que va ser ràpidament aixafada i tot el territori, inclosos els castells i les torres, van passar definitivament a mans del poder feudal.
Hui aquestes ruïnes, continuen mantenint els secrets dels seus orígens i funcions, esperant que siguen aclarits pels arqueòlegs.

Castellano

Introducción histórica

Este rincón del País Valenciano, la Marina Alta, es una comarca caracterizada por un interior de abruptas cordilleras calizas y un amplio litoral con un sector de costas planas al norte de Dénia y acantilados y costa alta entre Xàbia i Calp. Dispersos entre las sierras y valles se encuentran los restos de numerosos castillos, torres y fortificaciones que ocupan la cima de colinas y peñascos, o más escasamente laderas o zonas planas. Muchos han perdido la mayor parte de sus estructuras, conservándose sólo los cimientos de muros, aljibes y algunos escasos fragmentos de cerámica en superficie.

¿Qué son estos castillos y quién los construyó? Sólo algunos de estos castillos han sido excavados arqueológicamente y las evidencias muestran que la mayoría son de época andalusí entre los siglos VIII y XIII, un periodo de quinientos años en que esta amplia región oriental de la península se llamaba "Xarq al-Andalus ". Son pocas las evidencias y la documentación conservada que nos informan de la vida de aquellas comunidades rurales; es por ello, que los historiadores han tenido que basarse en la documentación feudal posterior a la conquista cristiana. Una prueba de la importancia de los castillos de la Marina Alta y de sus territorios es el Pacto del Pouet de 1245, un tratado único escrito en romance y árabe entre el rey Jaume I y el caudillo musulmán Al-Azraq. La lucha de poder entre estos dos personajes es la base de las fiestas de "Moros Y Cristianos", pero esa es otra historia. Lo más importante de este tratado es que fue el primer registro escrito donde figuran muchos de estos castillos, de los que no conocemos ninguna documentación escrita anterior.

Estas construcciones se localizan en lugares bien altos, controlando los valles y las rutas naturales, muchas veces cerca de fuentes o manantiales naturales. En otros puntos aún quedan los restos de torres aisladas de vigía y refugio, asociadas a una alquería.

Una característica que intriga a los investigadores, si se compara con el resto del Xarq al-Andalus, es la gran concentración de castillos del Jibal Balansiya, un extenso y abrupto territorio formado por la Marina Alta y las comarcas de alrededor.
Cuando y porque fueron construidos? Esta cuestión en muchos casos sólo se podrá contestar mediante la arqueología. Para encontrar algunas pruebas tendremos que mirar atrás y fijarnos en los periodos históricos.
Desde la conquista en el Califato. El 711 una incursión militar de unos pocos miles de hombres procedentes del norte de África desembarcan en la península por Gibraltar. La escasa resistencia y la política de pactos desarrollada por los musulmanes, incorporará en poco tiempo la Península Ibérica al califato omeya de Damasco; nacía así Al-Andalus. En los años siguientes llegan miles de refuerzos y en el 714 València cae sin lucha.
El 756 Abderramán I llegó a Córdoba y proclamó el Emirato independiente, desvinculado políticamente de Damasco. En el 929 será Abderramán III quien se desvincularà también religiosamente y proclamará el califato de Córdoba.
Son muy escasos los restos andalusíes anteriores al siglo X encontrados en la Marina Alta. Estas evidencias tan tardías tienen que ver con la despoblación del área que comienza en la antigüedad tardía. Exceptuando algún yacimiento (la Bastida, el Cocoll y el tossal de Pere Antoni) la fortificación más antigua de la zona con dataciones claras es el fuerte militar de Almiserà o Xillibre, construido en torno al 920 para ayudar al gobierno de Córdoba a sofocar las revueltas bereberes. En este tiempo, Dénia (Dàniyya) aún no se había desarrollo urbanísticamente y sólo existía como un puerto que dependía, parece ser, de la población de Ondara. Fue a mediados del siglo X cuando Dénia comenzará a configurarse como un puerto importante, estableciéndose la flota califal y creando unos nuevos astilleros, como los existentes en Almería y Tortosa.
Los reinos de Taifa. En el 1009, un periodo de inestabilidad y guerra civil conocido como la "fitna" llevó a la descomposición del califato de Córdoba y el establecimiento de pequeños dominios conocidos como "reinos de taifa". La taifa de Dénia se fundó en 1010 por un alto funcionario huido del califato, Muyahid. Le sucederá su hijo Ali ibn Muyahid hasta el 1076. A partir de ese momento Dénia se convierte en el centro político y administrativo de un amplio territorio, con una frontera marítima que iba desde Orihuela hasta el Júcar, mientras por el interior llegaba hasta la sierra de Segura. A partir de 2014, también incluyó las islas Baleares. Además, atraerá a muchos artesanos y artistas, y se transformará en un importante centro comercial del Mediterráneo occidental. Es en este periodo cuando el castillo de Dénia comienza a fortificarse y la ciudad se rodeará de murallas.
La llegada de los almorávides. Hacia finales del siglo XI, las taifas comienzan a descomponerse por las luchas entre ellas y con los cristianos. En el 1076 la taifa de Dénia es conquistada por la de Zaragoza. El 1092, los almorávides, procedentes del norte de África anexionan Dénia y el resto de taifas que son incorporadas a su Imperio. València es conquistada por el Cid durante los años 1094 y 1099, que impondrá elevados impuestos que ayudaron a desestabilizar lo que quedaba de la prosperidad en la región de Dénia. En el 1102 Valencia es incorporada al gobierno almorávide.
El periodo almohade. En 1146 los almohades, procedentes del Atlas, expulsan a los almorávides y establecen el gobierno en Sevilla el 1172. Bajo su poder, la sociedad rural se estructuró y organizó de nuevo en distritos que a su vez dependían de las ciudades como Dénia, donde había un marcado desarrollo urbanístico. Su castillo alcanzará las dimensiones que hoy conocemos, con un recinto superior llamado alcazaba, donde se instalará el gobernador y otros jefes militares y un recinto inferior que ocupará todo el cerro y servirá de refugio a los habitantes de la ciudad.
La presión de las fuerzas cristianas en las áreas de frontera hacia mediados del siglo XII, provocará la caída de importantes ciudades: Tortosa 1148, Lleida 1149, Teruel 1170 y Cuenca 1171. Este hecho forzará a muchos musulmanes a huir, emigrando hacia el sur; muchos de ellos se refugiarán en nuestras tierras favoreciendo la construcción de nuevos refugios fortificados.
La conquista cristiana. Jaume I conquistó Valencia en 1238 y llega hasta Dénia el 1244. El interior montañoso y los castillos quedan bajo el dominio de Al Azraq con el tratado de 1245. El incumplimiento del pacto por parte cristiana provocará la revuelta de Al-Azraq, sofocada por Jaume I en 1258. Entre 1276-77 se produjo una nueva revuelta que fue rápidamente aplastada y todo el territorio, incluidos los castillos y las torres, pasaron definitivamente a manos del poder feudal.
Hoy estas ruinas, siguen manteniendo los secretos de sus orígenes y funciones, esperando que sean desvelados por los arqueólogos

English

This corner of Spain, the Marina Alta, is characterised by the Mediterranean sea and above all by rugged mountains which reach down to the coast. Scattered among our mountains are the remains of a particularly large number of castles, towers and fortifications perched on small peaks and elevated rocky outcrops. Most are badly ruined, consisting only of parts of walls, water cisterns, and not much else except shards of pottery on the ground.

What are they? Who built them? Few of these castles have been properly excavated, but archaeological evidence reveals that most were founded during the Islamic dominance of Spain between the 8th and 13th Centuries, a period of five hundred years when this eastern part of the peninsular was called "Sharq al-Andalus". There are few surviving records of life in these rural areas from those times, and historians have had to rely on documents from after the Christian reconquest. A clue as to the importance of the Marina Alta castles and their lands is that they appear in the "Pact del Pouet" (1245) a treaty - unique in that it was written in both Spanish and Arabic - between the conquering Christian King Jaume I and Muslim war lord popularly known as "Al-Azraq". The power struggle between these two is the basis of the "Moors and Christians" festival – but that is another story. An important thing about the treaty is that it is the first written record of these castles, their earlier history being undocumented.

The castles are mostly located on rocky pinnacles overlooking valleys and natural routes, often close to good water sources such as springs. Elsewhere (near the farmsteads, alquerias) there are the remnants of isolated square watch towers (atalayas). The thing that intrigues scholars is that there is a very high concentration of Islamic castles in the Alicante mountains as compared to the rest of Spain. Although this density of fortifications fits the with large number of rural communities.

When were they built and what were they for? This is a question which will only be answered through archaeology. To find some clues we have to look back and trace the historical record.

Early days – the Caliphate: In 711 a raiding force of 1700 men serving the Umayyad Arab caliphate in Damascus (Syria) entered the Spanish peninsula via Gibraltar meeting little resistance. In the following year thousands of reinforcements arrived and in 714 Valencia fell without a fight. In 756 Abd al-Rahman I arrived in Cordoba and established an Emirate which was politically independent from Damascus. In 929 Abd al-Rahman III proclaimed the foundation of the Caliphate of Cordoba and himself as the head of Islam in Spain.

There are few early Islamic remains in the Marina Alta. This late settlement is probably linked to the general de-population of the area which occurred after the decline of the Roman empire. The earliest confirmed finding of a fortification in this area is the military fort of Almiserá or Xillibre, built around 920 (some 200 years after the invasion) probably to aid the Cordoba government to suppress troublesome Berbers. At this time, Denia existed merely as a port or dockyard without any urban development and was dependent on the town of Ondara. In the mid 10th century Denia had become an important port and one of the three dockyards harbouring the caliphate fleet between Almería and Tortosa.

Small dominions - the Taifas: In 1009, a period of instability and civil war known as the "Fitna", led to the collapse of the Córdoba caliphate, and the establishment of small, independent dominions known as "taifas". Denia taifa was founded in 1014 by Muyahid, a high functionary of the defunct caliphate. Under his rule, and that of his son Ali ibn Muyahid, Denia was converted into an important administrative centre, its scope of influence including Orihuela, Alicante, Elche, and Cocentaina, with the Balearics being politically dependent. It attracted artisans and artists and became an important trading post in the western Mediterranean. During this period, the city became enclosed by walls and the castle began to be fortified.

The Taifas collapse and the arrival of the Almoravids: However, towards the end of the 11th Century the taifas warred with each other and with the Christians. In 1076 Denia taifa became part of Zaragoza; in 1092 the Almoravids (a Berber dynasty from North Africa) annexed Denia and eventually took over all taifas incorporating them into their empire.

In 1094 the Christian El Cid took Valencia, holding it until his death in 1099, and imposed high taxes which helped to unbalance what was left of Denia's prosperity. In 1102 Valencia fell to the Almoravids

Almohad rule: In 1146 the Almohads (a competing Berber dynasty and sect) overthrew the Almoravids and in 1177 established a government in Sevilla. Under the Almohads, rural society was once more structured and organised into districts which were in turn dependent upon cities such as Denia. They built a series of military watchtowers (atalaya) to better protect the people.
New villages were founded in previously uninhabited areas. Artefacts found in this area show that the Muslim people living here had a North African culture, and it is quite possible that the numerous towns and villages with names beginning with "Beni" (son's of) were called after the Berber clans which founded them.

Castles or husûn or..? Most of the Marina Alta castles seem to have been founded towards the end of the 11th, or during the 12th Century and it has been hotly debated as to whether they were military structures, or administrative husûn linked to surrounding farmsteads (alquerias) or just simple refuges for rural people and their livestock in times of war, or indeed a mixture of all these things. A recent theory is that some of them were built by refugees.

The incursion of Christian forces in frontier areas in the middle of the 12th Century put huge pressure on Muslim communities there, and major cities fell in quick succession: Tortosa in 1148, Lleida 1149, Teruel 1170 and Cuenca 1171. This forced the Muslim inhabitants to flee and migrate to the south, many hiding in the sparsely populated Alicante mountains where they built fortified refuges. Archaeology will test such theories, and no doubt change the historical narrative.

Sharq al Andaluz gradually fell apart under the combined pressure of Christian attacks, a series of droughts and internal political upheaval. By the final years of the 1230's the Christians had retaken much of Islamic Spain, leaving the kingdom of Granada and an isolated Muslim frontier zone, or "hinterland" which survived in our area for a short, thirty years, while Murcia became the economic centre under a special agreement with the Castillians.

The Christian conquest. In 1238 Valencia was conquered by Jaume I and Denia fell in 1244. The Alicante mountains and all the castles were briefly controlled by Al-Azraq through the treaty of 1245. But the Christian king took the territory in 1258. There were other Muslim revolts in 1276-77 which were very quickly put down and soon the entire area came under feudal Christian control.

Today, the often unimpressive ruins of the the Islamic husûn/castles and atalayas continue to hold the secrets of their origins and uses, waiting to be unlocked by archaeologists.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License