Jalon Valley

Valenciano

Pop, Aixa i Murla: els castells de la vall de Xaló

A la vall mitjana del riu Xaló, entre els termes municipals de Llíber, a llevant, i el de Benigembla, a ponent, es troben dos castells emplaçats al caramull de sengles serralades d'amplíssim domini visual, Pop a la serra del Penyó o del Cavall Verd i Aixa, a la serra de la Solana.
Pop (Benigembla – la Vall de Laguar) és l'únic castell de la Marina del qual no queden restes constructives. I això a pesar de les nombroses referències documentals que en parlen des de la conquesta jaumina fins a les primeries del segle XV; i inclús després, durant els tràgics episodis de la revolta dels moriscs a Laguar i la seua expulsió a finals del 1609. Les evidències arqueològiques -són abundants els materials ceràmics d'època medieval i inclús anteriors- i altres fonts, com ara el famós llenç de l'expulsió morisca, ens fan situar-lo al collet que formen les dos penyes del Cavall Verd, mirant cap al migjorn, entre els 740 i 725 metres d'alçada. A pesar de l'absència d'estructures arquitectòniques, són diverses les referències documentals sobre aquest castell. Al Tractat de Pouet (1244 / 1245) apareix com un dels castells que Al-Azraq va donar a Jaume I. L'any 1258, en època plenament feudal, el rei fa donació a Encarroç de l'alcaidia del castrum et villa de Pop. Les referències continuen fins a les primeries del segle XV quan possiblement va ser abandonat.
El terme de Pop abraçava els actual térmens de Benigembla, Parcent i Murla, amb un total de huit alqueries i un rafal esmentats al Llibre del Repartiment: Alcanicia, Benalbacar, Benigela (Benigembla), Benilacruçi, Ceylent, Merniça (Vernissa), Parsen (Parcent), Morna (Murla) i Raal Habelbagar.

El castell d'Aixa (Xaló) ocupa el cim d'una serralada emmarcada a l'oest per la vall de la Llosa i l'est pel riu Gorgos. La seua ubicació, entre els 605 i 595 metres l'alçada, deixa ben clara la funció de control i refugi d'aquest castell construït en època andalusina, probablement al segle XII, si bé va perdurar després de la conquesta fins al segle XIV. Aqueixa estratègica situació, explica l'ocupació d'aquest lloc en èpoques anteriors, des de finals de la prehistòria i en època ibèrica i romana.
Són poques les estructures conservades i visibles: un aljub de planta rectangular de 9,50 x 2,50 x 2,30 m, sense coberta, construït amb un robust parament de còdols i morter de calç de més d'un metre de gruixa, i el basament d'un mur rectilini d'uns vint metres de longitud que delimitaria el recinte pel costat sud.
Al Llibre del Repartiment figuren cinc alqueries i dos rahals dins la vall o terme de Xaló: Cavuy, Curi, Cuta, Moschayra (Mosquera), Beniguagi, Raal Zanaygi i Raal de Nahamen. No serien però totes les alqueries d'aquell terme, ja que en la donació que fa Jaume I pocs anys després (maig 1269) dels castells de Tàrbena i Xaló a la princesa na Berenguera Alfonso de Molina n'apareixen d'altres: Atrayello, Alquellelin (Alcalalí), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allibayt (Llíber), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren, Allanz, Albignen i Axaut.

A la vall, als peus de la serra del Penyó, es situa una altra fortificació; el castell de Murla. Aquesta alqueria, l'única de la vall de Xaló repoblada amb cristians després de la conquesta jaumina, conserva una església-fortalesa construïda al segle XVI que segons l'investigador S.Giner Guerri, correspondria a l'emplaçament del castell de Pop.

Valenciano

Pop, Aixa y Murla: los castillos del valle de Xaló

En el valle medio del río Xaló, entre los términos municipales de Llíber, a levante, y Benigembla, a poniente, se encuentran dos castillos emplazados en la cima de dos sierras de amplísimo dominio visual, Pop en la serra del Penyó o del Cavall Verd y Aixa, en la serra de la Solana.
Pop (Benigembla - Valle de Laguar) es el único castillo de la Marina del que no quedan restos constructivos. Y ello a pesar de las numerosas referencias documentales que hablan de él desde la conquista cristiana hasta principios del siglo XV; e incluso después, durante los trágicos episodios de la revuelta de los moriscos en Laguar y su expulsión a finales del 1609. Las evidencias arqueológicas -son abundantes los materiales cerámicos de época medieval e incluso anteriores- y otras fuentes, como el famoso lienzo de la expulsión morisca, nos hacen situarlo en el collado que forman las dos peñas del Cavall Verd, mirando hacia el sur, entre los 740 y 725 metros de altura. A pesar de la ausencia de estructuras arquitectónicas, son varias las referencias documentales sobre este castillo. En el Tratado de Pouet (1244/1245) aparece como uno de los castillos que Al-Azraq dió a Jaume I. El año 1258, en época plenamente feudal, el rey hace donación a Encarroç de la alcaidia del castrum et villa de Pop . Las referencias continúan hasta principios del siglo XV cuando posiblemente fue abandonado.
El término de Pop abarcaba los actuales términos de Benigembla, Parcent y Murla, con un total de ocho alquerías y un rafal mencionados en el Llibre del Repartiment: Alcanicia, Benalbacar, Benigela (Benigembla), Benilacruçi, Ceylent, Merniça (Vernissa), Parsen (Parcent), Morna (Murla) i Raal Habelbagar.
El castillo de Aixa (Xaló) ocupa la cima de una sierra enmarcada al oeste por el valle de la Llosa y el este por el río Gorgos. Su ubicación, entre los 605 y 595 metros la altura, deja bien clara la función de control y refugio de este castillo construido en época andalusí, probablemente en el siglo XII, si bien perduró tras la conquista hasta el siglo XIV. Esa estratégica situación, explica el empleo de este lugar en épocas anteriores, desde finales de la prehistoria y en época ibérica y romana.
Son pocas las estructuras conservadas y visibles: un aljibe de planta rectangular de 9,50 x 2,50 x 2,30 m, sin cubierta, construido con un robusto paramento de piedras y mortero de cal de más de un metro de grosor, y el basamento de un muro rectilíneo de unos veinte metros de longitud que delimitaría el recinto por el lado sur.
En el Llibre del Repartiment figuran cinco alquerías y dos rahals dentro del valle o término de Xaló: Cavuy, Curi, Cuta, Moschayra (Mosquera), Beniguagi, Raal Zanaygi y Raal de Nahamen. Estas no serían todas las alquerías de aquel término, ya que en la donación que hace Jaume I pocos años después (mayo 1269) de los castillos de Tàrbena y Xaló a la princesa Berenguera Alfonso de Molina aparecen otros: Atrayello, Alquellelin (Alcalalí), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allibayt (Llíber), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren, Allanz, Albignen y Axaut.
En el valle, a los pies de la sierra del Penyó, se sitúa otra fortificación; el castillo de Murla. Esta alquería, la única del valle de Xaló repoblada con cristianos tras la conquista jaumina, conserva una iglesia-fortaleza construida en el siglo XVI que según el investigador S.Giner Guerri, correspondería al emplazamiento del castillo de Pop.

English

Pop, Aixa and Murla: the Castles of the Xaló (Jalon) valley

In the middle reaches of the Xaló (Jalon) river valley, between the municipalities of Lliber to the east and Benigembla to the west, there are two castles on the top of separate mountain ranges, each of which command wide visual areas. These are the castles of Pop on the Sierra del Penyó (Caballo Verde ridge) and Aixa on the Sierra de la Solana.

Pop (Benigembla - Laguar Valley) is the only castle in the Marina Alta of which there are no structural remains. And this is despite numerous documented references. In the Treaty of the Well (1244/1245) it appears as one the castles which Al-Azraq gave to Jaume I. Later, in fully Christian times (1258), the king donated control of the castle and village of Pop to Encarroç. Referrals continue until the beginning of the 15th century and it was mentioned during the tragic events of the revolt of the Moriscos in the Laguart valley and their expulsion at the end of 1609.
Archaeological evidence (abundant medieval ceramics and even pottery from earlier times) and other sources such as the famous canvas of the expulsion or the Moriscos, place the castle on the twin peaks and coll of the Caballo Verde ridge, facing south, at an altitude of between 740 and 725 m. The district of Pop embraced the current municipalities of Benigembla, Murla and Parcent with a total of eight farmsteads and a "rahal" mentioned in the Llibre del Repartiment: Alcanicia, Benalbacar, Benigela (Benigembla), Benilacruçi, Ceylent, Merniça (Vernissa), Parsen (Parcent), Morna (Murla) and Raal Habelbagar.

Aixa Castle (Xaló) occupies the top of a mountain range which is flanked to the west by the valley of Llosa and to the east by the river Gorgos. Its location at an altitude of between 605 and 595 m, emphasises its control and refuge function. It was built by the Muslims, probably in the 12th century, although after the conquest it lasted until the 14th century. Such a strategic situation explains the earlier use of this site from late prehistory through Iberian and Roman periods. Few visible structures remain. There is a rectangular cistern 9.50 x 2.50 x 2.30 m, without a cover, constructed with a robust facing of pebbles and lime mortar over a metre thick, and the footings of a straight wall about 20m long that delimit the enclosure on the south side.

The Llibre del Repartiment lists five farmsteads and two rahals in the Xaló valley area: Cavuy, Curi, Cuta, Moschayra (Mosquera), Beniguagi, Raal Zanaygi y Raal de Nahamen. But these were not all, because the donation of the castles of Tàrbena and Xaló that Jaime I made a few years later (May 1269) to the Princess Berenguera Alfonso de Molina includes others: Atrayello, Alquellelin (Alcalalí), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allibayt (Llíber), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren, Allanz, Albignen y Axaut.

In the valley at the foot of the Caballo Verde Ridge, lies another fortification - Murla Castle. This farmstead, the only one in the Jalon Valley repopulated with Christians after the conquest by King Jaume I, retains a fortified church that was built in the 16th century, and which according to researcher S.Giner Guerri, corresponds to the actual site of the Castell de Pop.

(Note: rahal / rafal / raal : Translates variously as a shelter or shed, but also refers to private estates which were
typically the property of important personages. They had personal names, or that of a functionary and were
both smaller than the alqueria farmsteads, and geographically marginal.)

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License