The earliest fortifications

Valenciano

Les primeres fortificacions de la Marina Alta

Les més antigues fortificacions o refugis d'època andalusina de la Marina Alta corresponen a unes estructures de difícil interpretació, caracteritzades pels seus robustos paraments de pedra en sec, que aprofiten l'orografia del terreny i defineixen un espai, més o menys ampli, protegit per barrancs, cingles o tallats, on els murs defensaran les zones més desprotegides o de més fàcil accés.

Són tres els jaciments de la Marina que responen a estes característiques:

La Bastida es troba al SW de la vila de Pego, sobre un tossal emmarcat a est i oest per sengles barrancs, mentre que al nord, el tossal forma un perfil abrupte amb diversos tallats. L'únic accés es situa al sud, a 344 m, just on es va alçar una muralla d'uns 113 m de longitud. A l'interior d'aquest espai (al nord de la muralla), no s'observen estructures ni altres evidències indicadores de l'ocupació de l'indret. Els pocs materials arqueològics recuperats en superfície són fragments de ceràmiques comunes de difícil datació, que de manera genèrica situem entre els segles VIII-X de la nostra era.

El Cocoll es situa a llevant del terme de Castells, sobre els crestalls de la serra del Cocoll, a uns 950 msnm. També ara, un soberg mur de pedra en sec (d'uns 87 metres de longitud) protegeix la zona de més fàcil accés del jaciment, al sud-est, mentre que el costat nord-oest està protegit de manera natural pels tallants verticals que cauen al barranc del Galitero. L'espai delimitat pel cingle i el mur és d'uns 1500 metres quadrats aproximadament, sense que s'observen estructures ni altres elements. També ara són escassíssims els materials arqueològics recuperats, a penes uns pocs fragments de ceràmica comuna que potser corresponguen als segles VIII-X de nostra era.

El darrer assentament amb aquestes característiques i cronologia correspon al tossalet de Pere Antoni. Aquest jaciment ocupa la vessant sud-est d'un tossal, entre els 190 i els 160 metres d'altura, situat als peus de la cara sud de la serra de Segària, entre els termes municipals de Beniarbeig i Sanet i els Negrals. L'abancalament agrícola, els processos erosius i la vegetació han alterat l'assentament, del qual coneixem el basament d'un potent mur de blocs calcaris amb una orientació aproximada nord-sud, que el delimita pel costat de ponent. Els fragments ceràmics recollits es caracteritzen per l'absència de ceràmiques esmaltades, amb un escàs repertori de formes de ceràmica comuna de pastes oxidants (cànters, gerres, llibrells, etc); aqueixes característiques ens fan datar el jaciment entre els segles VIII i X de nostra era.

A l'extrem nord-oest de la Marina Alta, al caramull de la muntanya d'Almiserà a 725 metres d'alçada, es situen les restes d'una fortalesa molt singular coneguda com el Xillibre. Es tracta d'un fortí de planta rectangular d'uns 35 x 22 metres, amb torres cantoneres sobreïxents redones i dos cubs quadrangulars a cadascun dels costats llargs. Tota l'obra està feta amb pedra de tamany mitjà travada en sec, amb una tècnica similar a la utilitzada en les fortaleses descrites més amunt; però ara, som davant un edifici amb una planta predissenyada, que repeteix models de castells i fortaleses omeies del Pròxim Orient i el Magreb, fet amb una tècnica constructiva local.

Les excavacions arqueològiques realitzades per A.Bazzana (1985-86), van aportar dades suficients per datar el fortí al segle X. Aquest investigador, interpreta el Xillibre com una fortalesa vinculada a les campanyes militars que 'Abd al-Rahman III va realitzar l'any 928 contra els dissidents berbers que controlaven gran part d'aquesta regió del Xarq al-Andalus quasi des de temps de la conquesta. Abd al-Rahman, fundador del Califat de Còrdova, va aconseguir sotmetre aquest territori, que des d'aquell moment va ser controlat pel poder central de Còrdova.
20-V-15

Castellano

Las primeras fortificaciones de la Marina Alta

Las más antiguas fortificaciones o refugios de época andalusí de la Marina Alta corresponden a unas estructuras de difícil interpretación, caracterizadas por sus robustos paramentos de piedra en seco, que aprovechan la orografía del terreno y definen un espacio, más o menos amplio, protegido por barrancos, riscos o cortados, donde los muros defenderán las zonas más desprotegidas o de más fácil acceso.

Son tres los yacimientos de la Marina que responden a estas características:

La Bastida se encuentra al SW de la villa de Pego, sobre una colina enmarcada a este y oeste por sendos barrancos, mientras que al norte, el cerro forma un perfil abrupto con varios cortados. El único acceso se sitúa en el sur, a 344 m, justo donde se levantó una muralla de unos 113 m de longitud. En el interior de este espacio (al norte de la muralla), no se observan estructuras ni otras evidencias indicadoras de la ocupación del lugar. Los pocos materiales arqueológicos recuperados en superficie son fragmentos de cerámicas comunes de difícil datación, que de manera genérica situamos entre los siglos VIII-X de nuestra era.

El Cocoll se sitúa a levante del término de Castells, sobre las crestas de la sierra del Cocoll, a unos 950 m. También ahora, un soberbio muro de piedra en seco (de unos 87 metros de longitud) protege la zona de más fácil acceso del yacimiento, en el sureste, mientras que en el lado noroeste está protegido de manera natural por los acantilados que caen al barranco del Galitero. El espacio delimitado por el farallón rocoso y el muro es de unos 1500 metros cuadrados aproximadamente, sin que se observen estructuras ni otros elementos. También en este caso son escasísimos los materiales arqueológicos recuperados, apenas unos pocos fragmentos de cerámica común que quizá correspondan a los siglos VIII-X de nuestra era.

El último asentamiento con estas características y cronología corresponde al tossalet de Pere Antoni. Este yacimiento ocupa la vertiente sureste de una colina, entre los 190 y los 160 metros de altura, situado a los pies de la cara sur de la sierra de Segària, entre los términos municipales de Beniarbeig y Sanet i els Negrals. El abancalamiento agrícola, los procesos erosivos y la vegetación han alterado el asentamiento, del que conocemos el basamento de un potente muro de bloques calcáreos con una orientación aproximada norte-sur, que lo delimita por el lado de poniente. Los fragmentos cerámicos recogidos se caracterizan por la ausencia de cerámicas esmaltadas, con un escaso repertorio de formas de cerámica común de pastas oxidantes (cántaros, jarras, lebrillos, etc); características que nos hacen datar el yacimiento entre los siglos VIII y X de nuestra era.

En el extremo noroeste de la Marina Alta, en el vértice de la montaña de Almiserà a 725 metros de altura, se sitúan los restos de una fortaleza muy singular conocida como el Xillibre. Se trata de un fortín de planta rectangular de unos 35 x 22 metros, con torres en las esquinas sobresalientes redondas y dos cubos cuadrangulares en cada uno de los lados largos. Toda la obra está hecha con piedra de tamaño medio trabada en seco, con una técnica similar a la utilizada en las fortalezas descritas más arriba; pero ahora, estamos ante un edificio con una planta pre-diseñada, que repite modelos de castillos y fortalezas omeyas de Oriente Próximo y el Magreb, hecho con una técnica constructiva local.

Las excavaciones arqueológicas realizadas por A. Bazzana (1985-86), aportaron datos suficientes para datar el fortín en el siglo X. Este investigador, interpreta el Xillibre como una fortaleza vinculada a las campañas militares que Abderramán III realizó el año 928 contra los disidentes bereberes que controlaban gran parte de esta región del Xarq al-Andalus casi desde tiempos de la conquista. Abderramán, fundador del Califato de Córdoba, logró someter este territorio, que desde aquel momento fue controlado por el poder central de Córdoba.

English

The earliest fortifications of the Marina Alta

The oldest Islamic fortifications or refuges in the Marina Alta are structures which are difficult to interpret. They are elongated spaces characterised by having robust dry stone walls defending a vulnerable, easy access side, with the other sides being protected by deep ravines, crags or cliffs.

There are three sites in the Marina Alta that meet these characteristics:

La Bastida is located SW of the town of Pego, on a hill framed by canyons to the east and west, while to the north the hill has a profile with several abrupt crags. The only access is from the south at 344 m, where there is a wall about 113 metres long. Inside this area (north of the wall), there are no structures nor other evidence indicating occupation of the area. The few archaeological materials recovered on the surface are fragments of day-to-day pottery which are difficult to date exactly, but which can be placed between the 8th and 10th centuries.

El Cocoll is located to the east of the municipality of Castell de Castells on the ridge of the Cocoll mountain range at about 950 meters. It is a magnificent dry stone wall (about 87 meters long) protecting the area of easier access to the south-east, while the north-west is protected naturally by the vertical cliffs of the Galitero ravine.
The space bounded by the wall and the cliff is about 1500 square meters, with no observed structures or other elements. There are very few archaeological remains with only a few fragments of day-to-day pottery from between the 8th and 10th centuries.

The final settlement with these features and chronology is the "Tossalet Pere Antoni". This site occupies the south-eastern slope of a hill, at an altitude of between 190 and 160 meters, located at the foot of the south face of the Sierra de Segària between the villages of Sanet y Negrals and Beniarbeig. Terraced agriculture, erosion and vegetation have altered the settlement, which we know by the foundations of a subtantial wall of limestone blocks having an approximate north-south orientation defining the west side. Ceramic fragments collected here are characterized by the absence of glazed pottery and a scanty selection of oxidised everyday pottery (jugs, jars, bowls etc); these date the site between the 8th and 10th Centuries.

At the extreme north-west of the Marina Alta on the top of Mount Almiserà (725 m), lie the remains of a very unique fortress known as Xillibre. It is rectangular, about 35 by 22 metres, and has round towers at each corner and two square turrets on each of the long sides. All the work is done with medium-sized dry stone, similar to that used in the fortifications described above; but now we are looking at building with a planned layout, which reflects the Umayyad fortresses and castles of the Middle East and the Maghreb, but made with a local construction technique.

Archaeological excavations conducted by A.Bazzana (1985-86) provided sufficient information to date the fort to the tenth century. This researcher interpreted the Xillibre fortress to be linked to the military campaigns of Abd al-Rahman III against Berber dissidents in 928. The Berbers had controlled much of this region almost since the time of the Islamic conquest but Abd al-Rahman, founder of the Caliphate of Córdoba, was able to subdue the territory, which from then on was controlled by Córdoba.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License