The Islamic Castle

Valenciano

El castell andalusí. Característiques

Els castells rurals andalusins es diferencien dels cristians no sols per la seua estructura constructiva, que veurem més endavant, sinó pel model social que representen. L'organització bàsica de la població rural andalusina serà el castell i l'alqueria. Cada castell tindrà associades un número d'alqueries que formaran una mena de districte, el hisn, que rebrà el mateix nom que la fortificació 'espai on es refugiaran els seus habitants en cas de perill'. La societat andalusina, al contrari que la cristiana, no estarà dominada per les relacions feudals o de vassallatge. S'organitzarà al voltant de l'aljama, una mena de consell de vells que regiran la comunitat i recaptaran els tributs.
L'estructura dels castells segueix unes pautes gairebé semblants en tots ells. Consten d'un recinte menut en la part més alta que s'anomena celòquia, on es situa l'edifici on resideix el caid, l'encarregat de la fortificació i l'aljub per a la reserva d'aigua. Al voltant, un recinte més ampli anomenat albacar servirà per al refugi de la població i dels ramats. En aquest espai es poden trobar habitatges menuts per acollir la població refugiada i també sol haver altre aljub.

El castell també articularà les estructures defensives com les torres d'alqueria que s'alçaran en aquells nuclis de població més importants o en els llogarets més allunyats.
La tècnica de construcció més emprada en els castells andalusins seran els murs de tàpia o encofrat. Aquesta tècnica suposarà l'alçament en un curt període de temps de murades amb molta resistència.
Degut a l'orografia del terreny on se solen assentar, es realitza prèviament una anivellació dels fonaments mitjançant murs de maçoneria i morter de calç. Després d'aquesta regulació van alçant-se les tapiades.
Primer que tot es disposen taulons de fusta al llarg, nugats amb biguetes o costelles en vertical i suportats per altres biguetes o agulles en horitzontal. A dins s'abocarà una mescla formada per terra, graves i calç en capes que aniran piconant-se, i a vegades també es tiren entre mig pedres calcàries sense cap disposició. Quan ja s'ha endurit el material es retiren els taulons i es continua més amunt amb altra tapiada. Les empremtes que deixen els taulons i les agulles es poden apreciar en l'obra acabada i fins i tot perviuen fins hui dia en molts castells.
Una vegada pacificades les muntanyes valencianes després de la revolta de 1276-77 el poder feudal es plantejarà què fer amb tantes fortificacions andalusines. Mantindre-les totes suposava un enorme cost. A més a més del perill que representava que tornaren a mans dels musulmans. Es va triar de mantindre les més importants i la resta es van anar desmantellant. El castell cristià assumirà la funció de control feudal amb la construcció de l'element més important que serà la torre de l'homenatge construïda en un lloc ben visible.

Castellano

El castillo andalusí. Características

Los castillos rurales andalusíes se diferencian de los cristianos no sólo por su estructura constructiva, que veremos más adelante, sino por el modelo social que representan. La organización básica de la población rural andalusí será el castillo y la alquería. Cada castillo tendrá asociadas un número de alquerías que formarán una especie de distrito, el hisn, que recibirá el mismo nombre que la fortificación 'espacio donde se refugiarán sus habitantes en caso de peligro'. La sociedad andalusí, al contrario que la cristiana, no estará dominada por las relaciones feudales o de vasallaje. Se organizará en torno a la aljama, una especie de consejo de ancianos que regirán la comunidad y recaudarán los tributos.

La estructura de los castillos sigue unas pautas casi similares en todos ellos. Constan de un recinto pequeño en la parte más alta que se llama celoquia, donde se sitúa el edificio donde reside el caid, el encargado de la fortificación y el aljibe para la reserva de agua. Alrededor, un recinto más amplio llamado albacar servirá para el refugio de la población y de los rebaños. En este espacio se pueden encontrar pequeñas viviendas para acoger a la población refugiada y también suele haber otro aljibe.

El castillo también articulará las estructuras defensivas como las torres de alquería que se alzarán en aquellos núcleos de población más importantes o en las aldeas más alejadas.
La técnica de construcción más empleada en los castillos andalusíes serán los muros de tapia o encofrado. Esta técnica supondrá el levantamiento en un corto periodo de tiempo de muros con mucha resistencia.
Debido a la orografía del terreno donde se suelen asentar, se realiza previamente una nivelación de los cimientos mediante muros de mampostería y mortero de cal. Después de esta regulación van levantándose las tapiadas.
Primero que todo se disponen tablones de madera a lo largo, atados con viguetas o costillas en vertical y soportados por otras viguetas o agujas en horizontal. Dentro se verterá una mezcla formada por tierra, gravas y cal en capas que se irán apisonando, y a veces también se tiran entre medio piedras calizas sin ninguna disposición. Cuando ya se ha endurecido el material se retiran los tablones y se continúa más arriba con otra tapiada. Las huellas que dejan los tablones y las agujas se pueden apreciar en la obra terminada e incluso perviven hasta hoy día en muchos castillos.

Una vez pacificadas las montañas valencianas después de la revuelta de 1276-77 el poder feudal se planteará qué hacer con tantas fortificaciones andalusíes. Mantenerlas todas suponía un enorme costo. Además del peligro que representaba que volvieran a manos de los musulmanes. Se eligió mantener las más importantes y el resto se fueron desmantelando. El castillo cristiano asumirá la función de control feudal con la construcción del elemento más importante que será la torre del homenaje construida en un lugar bien visible.

English

Characteristics of the Islamic Castle

Islamic rural castles differ from Christian ones, not only in their form of construction (see below), but also in the social model they represent. The basic organization of the rural population was the castle and farmstead unit (hisn /qarya complex). Each castle had a number of farmsteads (alquerias) associated with it which created a kind of district, hisn, bearing the same name as the fortification: 'the space where people take refuge in case of danger." Islamic society, unlike Christian society at the time, was not dominated by feudal relationships or vassalage. It was organized around the aljama, a sort of council of elders who governed the community and collected taxes.

The structure of the castles all follow a similar pattern. They consist of a small area called the celoquia at the highest point containing a building where the caid who was in charge of the fortification resided and a water cistern (aljibe). Below and around this, there is a wider enclosure called the albacar which served to shelter the population and herds. Small dwellings built to accommodate a refugee population can be found in this area, and there is usually another water cistern.

The castle would also be responsible for defensive structures such as farmhouse towers in major population centres and remote villages.

The most commonly used technique in building Islamic castles was the construction of walls with tapial or "rammed earth" form-work. This technique enabled the construction of very strong walls within a short space of time. Because of the uneven terrain, levelling foundations were first built of stone masonry and lime mortar. Then the form-work was set up. This consisted of a series of wooden planks, aligned one above the other, tied with vertical struts or beams, and supported horizontally by other beams or "put-logs", thus forming an elongated box. The builders then poured a mixture of earth, gravel and lime into this space, ramming it in layers, sometimes they added chunks of limestone. When the mixture had hardened, the planks were removed and relocated to make another form-work box. The traces left by the boards and put-logs can be seen in the finished work, and survive to this day in many castles.

Once the Valencian mountains had been pacified after the Muslim revolt of 1276 - 1277, the feudal Christian powers had to decide what to do with so many Islamic fortifications. Keeping them all would imply an enormous cost. In addition there was the danger that they might return to Muslim hands. They therefore chose to keep the most important ones and to dismantle the rest. The Christian castle assumed the role of feudal control with the construction of the most important element i.e. the Castle keep (Torre de homenage) which was built in a prominent position.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License