Top Floor - Soler Blasco Paintings 3

Valenciano

EL PORRAT
Els porrats eren els mercadets de llepolies i altres objectes com joguets i mocadors, que es formaven al voltant d’una festa religiosa de caire ben popular. Normalment duraven només el dia de la festa, sent però ben desitjat per la xicalla i les fadrines, que rebien regals dels familiars i els promesos: torró, dàtils, canya mel, panses o mocadors de pita.
A Xàbia se’n celebraven tres principalment:
El Porrat de Sant Joan, situat al voltant de la seua ermita, el 27 de desembre, i que arran de la construcció del cementeri, a principis del segle passat, va ser traslladat a la placeta del Convent. En l’actualitat no se celebra.
El Porrat de Sant Antoni es celebrava el 17 de gener a Baix la Mar, és dir, a la Duana. Sant Antoni, protector i benefactor dels animals domèstics, sempre ha estat molt celebrat per la cultura tradicional. El seu Porrat, que va ser oblidat durant molts anys, ha tornat ara a celebrar-se.
El Porrat de Santa Llúcia es feia el 13 de desembre, dia en què molts xabiencs i xabienques pugen a l’ermita de Santa Llúcia i Santa Bàrbera en romeria. A hores d’ara, tot i que ja no es munten les paradetes, continua pujant-se a aquest ermitori, situat al capdamunt d’un tossalet pròxim al poble.

LA MATANÇA DEL PORC
El porc va ser durant molt anys un animal que no podia faltar als corrals. Els llauradors compraven un lletó de sis o set setmanes per engreixar-lo. Li donaven menjar moderadament fins que unes sis setmanes abans de la matança li doblaven la ració: figues, creïlles, moniatos, dacsa, i altres beuratges.
El dia fixat, sempre pel voltant de Nadal, es preparava una gran taula on es matava l’animal. Després, amb una argelaga encesa, se li sofrimava el pèl, rascant la pell amb una tosca i gran quantitat d’aigua. A continuació es passava a la porquejada, començant per trossejar el porc. La carn destinada a l’embotit es capolava i amb d’altres elements (sang, ceba, espècies, etc), anaven elaborant-se els productes que permetrien menjar carn de porc mesos després de la matança.

L’ESCALDADA
L’escaldada del raïm és la part més important del procés d’elaboració de la pansa. Bàsicament, consisteix a submergir uns instants la cassa amb raïm dins una caldera plena d’aigua amb lleixiu bullint. Amb això, s’aconseguia fer uns prims tallets a la pell dels raïms que afavorien el seu assecat.
El raïm escaldat i ben calent s’escampava sobre els canyissos, que ràpidament s’estenien sobre el sequer. Cada tres dies, aproximadament, anaven girant-se els raïms. Al cap d’una setmana o deu dies la pansa estava llesta, i l’arreplegaven i la guardaven en cabassos de palma.
La pluja i la humitat eren els grans enemics dels pansers. Per això, durant la nit, s’empilaven els canyissos i es cobrien amb bous (grans veles). Quan l’amenaça era de pluja, els canyissos es posaven a cobert dins els riuraus.

Castellano

EL PORRAT
Los porrats eran los mercadillos de golosinas y otros objetos como juguetes y pañuelos, que se formaban alrededor de una fiesta religiosa de cariz muy popular. Normalmente duraban solo el día de la fiesta, siendo muy deseados por la chiquillería y las solteras, que recibían regalos de los familiares y los prometidos: turrón, dátiles, caña de azúcar, pasas o pañuelos de pita.
A Xàbia se celebraban tres principalmente:
El Porrat de Sant Joan, situado alrededor de su ermita el 27 de diciembre, y que a raíz de la construcción del cementerio, a principios del siglo pasado, fue trasladado a la placeta del Convent. En la actualidad no se celebra.
El Porrat de Sant Antoni se celebraba el 17 de enero en Baix la Mar, es decir en Duanes (barrio del puerto). San Antonio, protector y benefactor de los animales domésticos, siempre ha sido muy celebrado por la cultura tradicional. Su Porrat, que fue olvidado durante muchos años, vuelve ahora a celebrarse.
El Porrat de Santa Llúcia se hacía el 13 de diciembre, día en el que muchos xabiencs y xabienques suben a la ermita de Santa Lucia y Santa Bárbara en romería. Actualmente, aunque ya no se montan los tenderetes, continua subiéndose a este ermitorio, situado en la cima de un cerro próximo al pueblo.

LA MATAZA DEL CERDO
El cerdo fue durante muchos años un animal que no podía faltar en los corrales. Los labradores compraban un lechón de seis o siete semanas para engordarlo. Le daban comida moderadamente hasta que unas seis semanas antes de la matanza le doblaban la ración: higos, patatas, boniatos, maíz, y otros brebajes.
El día fijado, siempre cerca de Navidad, se preparaba una gran mesa en la que se mataba el animal. Después, con una aliaga encendida, se le quemaba el pelo, rascando la piel con una tosca y gran cantidad de agua. A continuación se pasaba a la porquejada, comenzando por trocear el cerdo. La carne destinada al embutido se trituraba y con otros elementos (sangre, cebolla, especias, etc.), iban elaborándose los productos que permitirían comer carne de cerdo meses después de la matanza.

L’ESCALDADA
El escaldado de la uva es la parte más importante del proceso de elaboración de la pasa. Básicamente, consiste en sumergir unos instantes la cassa con uva dentro de una caldera llena de agua con lleixiu hirviendo. Con esto, se conseguía hacer unos finos cortes en la piel de los granos de uva que favorecían su secado.
La uva escaldada y muy caliente se extendía sobre los cañizos, que rápidamente se extendían sobre el sequer. Cada tres días, aproximadamente, se iban girando los racimos. Al cabo de una semana o diez días la pasa estaba lista, y la recogían y la guardaban en capazos de palma.
La lluvia y la humedad eran los grandes enemigos de los paseros. Por eso, durante la noche, se apilaban los cañizos y se cubrían con bous (grandes velas). Cuando la amenaza era de lluvia, los cañizos se ponían a cubierto dentro de los riuraus.

English

EL PORRAT – FIESTA FLEA MARKET
The porrats were flea markets of candies and other things such as toys and handkerchiefs, which formed around a very popular religious celebration. They usually only lasted only for the day of the fiesta, being very much looked forward to by the kids and single women, who received gifts from relatives and fiancées: nougat, dates, sugar cane, raisins and scarves.

The Porrat de Sant Joan, on December 27th was located around its hermitage. Following the construction of the cemetery at the beginning of the last century it was transferred to the Convent square. Currently it is not celebrated.

The Porrat de Sant Antoni was celebrated on January 17 in Baix la Mar, i.e. the present Duanes (Customs) neighbourhood. Saint Antoni, a protector and benefactor of domestic animals, was always much celebrated in traditional culture. His Porrat, which was forgotten for many years, is now celebrated once more.

The Porrat of Santa Llúcia was held on December 13th, the day when many Xabia people go up to the hermitage of Santa Llúcia and Santa Bárbara in pilgrimage. These days, although the stalls are no longer set up, it still climbs to this hermitage located at the top of a hill near the town.

LA MATAZA DEL CERDO - THE KILLING OF THE PIG
For many years the pig was an animal that was never absent from the pens. Farmers would buy a six to seven-week-old suckling pig to fatten. They fed it moderately until about six weeks before slaughter when the ration doubled with figs, berries, sweet potatoes, corn and beans.

On the appointed day, always around Christmas, a large table was prepared where the animal was slaughtered. Then, its hair was singed with a candle flame and the skin scrubbed with a tosca stone and large amounts of water. Next it went to the "porquejada", the communal butchering and preparation of the pig meat. Meat intended for sausages was cooked with other ingredients (blood, onions, spices, etc.), The products thus prepared would enable pork consumption for months after the slaughter.

L'ESCALDADA - THE SCALDING OF THE GRAPES
Grape scalding is the most important part of the raisin making process. Basically, it consists of submerging a "cassa" - which looks like like a fryer basket - full of grapes into a cauldron of boiling "lleixiu" (bleach mixture) for a few moments. This way it was possible to make fine splits in the grape skin which enhanced its drying. The hot, scalded grapes were scattered over "canyissos" (cane platforms) which were quickly laid over the "sequer" (a drying area).

Approximately every three days, the bunches of grapes were turned. After a week or ten days the raisins were ready, and collected and stored in palm leaf baskets. Rain and the humidity were the great enemies of the "paseros" (raisin makers). Therefore during the night the canyissos were stacked and covered with "bous" (large tarpaulins). When there was a threat of rain, the canyissos were put inside the cover of the riuraus.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License