Top Floor - Traditional Architecture - panel 1

Castellano

INTRODUCCIÓN
Hasta no hace demasiado tiempo, lo que ahora llamamos arquitectura rural diseminada, no era sino la manifestación y el resultado de la relación del hombre con el medio natural: espacio en el que se desarrollaban las diversas actividades de la sociedad agrícola tradicional.

Pero las cosas han cambiado muy rápidamente.

La sociedad actual de Xàbia, y de tantos otros lugares del territorio valenciano, han pasado de la placidez – y a veces de las penurias – del mundo rural tradicional, a ser una sociedad compleja y cosmopolita, con un fortísimo crecimiento económico, demográfico y urbanístico fundamentado en el turismo.

Pero aquel mundo ya pasado – todavía vivo en la memoria y el recuerdo de muchos de nosotros – creó unos paisajes y unas estructuras arquitectónicas que eran el reflejo de las necesidades y las posibilidades técnicas de la sociedad tradicional.

Bancales y ribazos, casas y “casups”, pozos, norias y balsas, corrales, molinos de viento y hidráulicos, molinetes, tejares, hornos de cal, riuraus y otras estructuras menos relevantes, que conforman un rico patrimonio, único y frágil, que hemos de conservar, divulgar y transmitir a las futuras generaciones.

Con esta pequeña exposición, solo pretendemos mostrar algunos aspectos de la diversidad de esta arquitectura tradicional, siempre en armonía con su entorno, y que utilizaba los materiales que le ofrecían estas tierras: arcilla, cal, arena, ladrillos, tejas, piedra viva, “tap” y tosca.

Valenciano

INTRODUCCIÓ
Fins no fa massa temps, el que ara anomenem arquitectura rural disseminada, no era sinó la manifestació i el resultat de la relació de l'home amb el medi natural: l’espai en què es desenvolupaven les diverses activitats de la societat agrícola tradicional.

Però les coses han canviat molt ràpidament. La societat actual de Xàbia, i de tants altres llocs del territori valencià, han passat de la placidesa – i a vegades de les penúries – del món rural tradicional, a ser una societat complexa i cosmopolita, amb un fortíssim creixement econòmic, demogràfic i urbanístic fonamentat en el turisme.

Però aquell món ja passat – encara viu en la memòria i el record de molts de nosaltres – va crear uns paisatges i unes estructures arquitectòniques que eren el reflex de les necessitats i les possibilitats tècniques de la societat tradicional.

Bancals i ribassos, cases i “casups”, pous, sénies i basses, corrals, molins de vent i hidràulics, molinets, teuleries, forns de calç, riuraus i altres estructures menys rellevants, que conformen un ric patrimoni, únic i fràgil, que hem de conservar, divulgar i transmetre a les futures generacions.

Amb aquest petita exposició, només pretenem mostrar alguns aspectes de la diversitat d'esta arquitectura tradicional, sempre en harmonia amb el seu entorn, i que utilitzava els materials que li oferien aquestes terres: argila, calç, arena, rajoles, teules, pedra viva, “tap” i tosca.

INTRODUCTION

Not too long ago, scattered rural architecture was considered to be nothing more than the manifestation and result of man's relationship with the natural environment: a space in which the different activities of traditional agricultural society developed.

But things have changed very quickly.

Today in Xàbia, and in many other places in the Valencian region, everyday life has changed from the tranquillity of traditional rural work - often full of hardships - into a complex and cosmopolitan society, with substantial economic, population and urban growth based on tourism.

But this world of the past – which still alive in the memory and reminiscence of many – created landscapes and architectural structures which reflected the needs and technical prowess of traditional society: Terraces and riverside smallholdings, houses and "casups" (sheds), wells, waterwheels and ponds, corrals, wind and hydraulic mills, winches, brick and tile works, lime kilns," riuraus" (structures for drying raisins). These, together with other less important structures, form a rich, unique and fragile heritage which we must conserve, share and transmit to future generations.

In this small exhibition, we can only try to show a few aspects of the diversity of this traditional architecture. It was always in harmony with its environment, making use of the materials offered by these lands:  clay, lime, sand, bricks, tiles, stone, "tap" ( marl stone) and tosca ( a unique type of local sandstone)

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License