Top Floor - Traditional Architecture - panel 3

Castellano

La expansión agrícola del siglo XVIII

El siglo XVIII marcó un cambio fundamental en el paisaje agrícola del término de Xàbia. El fuerte crecimiento demográfico del dieciocho – con una población que pasó de los 1432 habitantes del 1735 a los 3.000 del año 1793 –aquí se vio favorecido como consecuencia de dos hechos de especial relevancia. Por una lado, el triunfo de la opción borbónica en la guerra de Sucesión a la Corona de España (1705-1714) que habia sido apoyada por Xàbia frente a Dénia y otros pueblos de la comarca; y por el otro, el cese casi total de las incursiones piráticas en el litoral valenciano. Ahora, la población podrá ocupar y construir en zonas que hasta ese momento habían estado abandonadas por el miedo a los ataques de los corsarios y piratas norteafricanos.

En el siglo XVIII aparecen por el término unos edificios exentos, generalmente situados en las zonas llanas y más fértiles, pero que también hallaremos en zonas más marginales en las que predominian los cultivos de secano, como son las partidas de Cansalades, Cap de Martí, els Tossals, el Barranc del Pou del Toll o les Valls.

Estos edificios presentan una planta rectangular, en algunos casos de pequeñas dimensiones y una única “nevada” o crujía – casups –, y otras más grandes, de una o dos crujías y cubierta de teja o una o dos aguas. La mayor parte de los edificios conservados presentan una habitación en el piso superior al cual se accede, desde la planta baja, por una escalera de escalones de piedra tosca. Lo más característico de esta arquitectura, es el arco de medio punto situado en la puerta de acceso a la casa, hecho siempre con dovelas de tosca. Sobre esta portada de entrada, en aquellas que presentan un piso superior, aparece una ventana también enmarcada por toscas, con el alféizar moldurado.

Valenciano

L'expansió agrícola del segle XVIII

El segle XVIII va marcar un canvi fonamental en el paisatge agrícola del terme de Xàbia. El fort creixement demogràfic del dívuit – amb una població que va passar dels 1432 habitants del 1735 als 3.000 de l'any 1793 –aquí es va veure afavorit com a conseqüència de dos fets d'especial rellevància. Per una costat, el triomf de l'opció borbònica a la guerra de Successió a la Corona d'Espanya (1705-1714), bandol que havia sigut recolzada per Xàbia enfront de Dénia i altres pobles de la comarca; i per l'altre, el cessament quasi total de les incursions piratiques al litoral valencià. Ara, la població podrà ocupar i construir en zones que fins a eixe moment havien estat abandonades per la por als atacs dels corsaris i pirates nord-africans.

Al segle XVIII apareixen pel terme uns edificis exempts, generalment situats en les zones planes i més fèrtils, però que també trobarem en zones més marginals en les quals predominen els cultius de secà, com són les partides de Cansalades, Cap de Martí, els Tossals, el Barranc del Pou del Toll o els Valls.

Aquests edificis presenten una planta rectangular, en alguns casos de xicotetes dimensions i una única “nevada” o crugia – casups –, i altres més grans, d'una o dos crugies i coberta de teula o una o dos aigües. La major part dels edificis conservats presenten una habitació en el pis superior al qual s'accedix, des de la planta baixa, per una escala d'escalons de pedra tosca. El més característic d'aquesta arquitectura, és l'arc de mig punt situat en la porta d'accés a la casa, fet sempre amb dovelles de tosca. Sobre esta portada d'entrada, en aquelles que presenten un pis superior, apareix una finestra també emmarcada per tosques, amb l'ampit motllurat.

English

The agricultural expansion in the 18th century

The 18th century brought in a fundamental change in the agricultural landscape in the area of Xàbia. The strong population growth throughout this period - with the population increasing from 1432 inhabitants in 1735 to 3000 inhabitants in 1793 - was favoured here by two particularly relevant facts. On the one hand, the victory of the Bourbon side in the War of the Spanish Succession (1705 - 1714); Xàbia had backed that side opposing Dénia and other towns of the region. On the other hand, the almost total cessation of North African pirate attacks along the Valencian coast allowed the population to start settling down in areas which had been traditionally abandoned out of fear.

In the 18th century some free-standing buildings appear around town. They are generally located in the flattest and fertilest lands, though they can also be found to a lesser extent in areas of non-irrigated land, such as les partides de les Cansalades, Cap de Martí, els Tossals, el Barranc del Pou del Toll o les Valls.

Such buildings show a square floor-plant; in some cases they have limited dimensions and a single "nevada" or "crugia" - casups -, whereas larger buildings have one or two "crugies" and a tile roof which can be either shed or pitched. The majority of the conserved buildings have a room in the upper floor which can be reached from the ground floor through a staircase with steps made of "pedra tosca". This sort of architecture is characterised by the round arch located on the top of the entrance door, whose keystone is made from "tosca". Additionally, the buildings with an upper floor also show a window framed by "tosques" and a moulding sill, right over the mentioned entrance door.

Modified version

Agricultural expansion in the 18th century

The 18th century brought a fundamental change to the agricultural landscape of Xàbia. The strong population growth throughout this period – the number of inhabitants increasing from 1432 in 1735 to 3000 in 1793 - was favoured here by two particularly relevant developments. Firstly there was the victory of the Bourbons in the War of the Spanish Succession (1705 – 1714) which Xàbia had backed in opposition to Dénia and other towns of the region. Secondly, there was the almost total cessation of North African corsair and pirate raids along the Valencian coast allowing the population to start settling down in areas which had been traditionally abandoned for fear of attack.

In the 18th century some free-standing buildings appeared around town. They were generally located on the flattest and most fertile lands, though they could also be found to a lesser extent in marginal areas of non-irrigated land, such as Cansalades, Cap de Martí, els Tossals, el Barranc del Pou del Toll and les Valls.

Such buildings show a square floor plan; in some cases they have limited dimensions and a single bay (called a "nevada" or "crugia") and are known as "casups", whereas larger buildings have one or two bays and a tiled roof which can be either single or double pitched. The majority of the conserved buildings have a room on the upper floor which can be reached from the ground floor via a staircase with steps made of tosca stone. This sort of architecture is characterised by a semi-circular. mid-point arch located above the entrance door, whose keystone is made from tosca*. Additionally, buildings with an upper floor also had a window framed by tosca and a moulded sill right over the afore-mentioned doorway.

  • tosca: type of sandstone characteristic of this area
Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License