Castellano
La arquitectura de la pasa. El riurau
El riurau es una estructura arquitectónica sencilla, exenta o adosada a la casa, de planta rectangular y una altura (excepcionalmente aparece con dos plantas), con arcos rebajados en uno de sus lados –con una única crujía y cubierta a un agua– o bien a los dos lados, y en este caso presenta dos crujías con un muro central sustentado por arcos y cubierta de teja a dos aguas.
La estructura de los riuraus está planteada para conseguir un espacio ventilado y seco –orientado al sur– donde guardar la pasa durante el proceso del secado, evitando que la humedad la pudra.
De forma sintética, el proceso de elaboración de la pasa consiste en el escaldado de la uva de moscatel que era sumergida en una caldera de hierro, con agua y lejía hirviendo, que estaba colocada en el horno de escaldar. La lejía, era preparaba en los “safreigs” (pequeños lavaderos) o en grandes tinas de cerámica. La uva escaldada se escampaba encima de los cañizos que eran distribuidos por el “sequer”, espacio amplio y llano situado delante del riurau, donde el sol y el viento iban secando el moscatel. Por la noche o en caso de lluvia los cañizos se guardaban apilados dentro del riurau.
En algunas explotaciones paseras encontramos estufas. Estas estructuras, introducidas más tardíamente (sobre todo a partir del último cuarto del siglo XIX), se utilizaban para acelerar el proceso de secado de la uva, manteniendo una temperatura estable y controlada. Se trata de espacios cerrados, con estacas o carriles para poner los cañizos, y con grandes estufas de hierro que eran alimentadas con leña.
El riurau es una estructura singular, que a pesar de tomar las técnicas constructivas y las soluciones arquitectónicas propias del país, surgiría como consecuencia del “boom” de la producción pasera desde el segundo cuarto del siglo XIX . La simplicidad y la singularidad de sus líneas, es todavía un motivo utilizado y readaptado en la nueva arquitectura turística.
Valenciano
L'arquitectura de la pansa. El riurau
El riurau és una estructura arquitectònica senzilla, exempta o adossada a la casa, de planta rectangular i una altura (excepcionalment en trobem de dues plantes), amb arcs rebaixats en un dels seus costats –amb una única crugia i coberta a una aigua– o bé als dos costats, i en aquest cas presenta dos crugies amb un mur central sustentat per arcs i coberta de teula a dos aigües.
L'estructura dels riuraus està plantejada per a aconseguir un espai ventilat i sec –orientat al sud– on guardar la pansa durant el procés de l'assecat, evitant que la humitat la podrisca.
De forma sintètica, el procés d'elaboració de la passa consisteix en l'escaldat del raïm de moscatell que era submergit en una caldera de ferro, amb aigua i lleixiu bullint, que estava col·locada en el forn d'escaldar. El lleixiu, era preparat en els “safreigs” (xicotets llavadors) o en grans cossis de ceràmica. El raïm escaldat s'escampava damunt dels canyissos que eren distribuïts pel “sequer”, espai ampli i pla situat davant del riurau, on el sol i el vent anaven assecant el moscatell. A la nit o en cas de pluja els canyissos es guardaven apilats dins del riurau.
En alguns d’aquests conjunts pansers trobem estufes. Aquestes estructures, introduïdes més tardanament (sobretot a partir del darrer quart del segle XIX), s'utilitzaven per a accelerar el procés d'assecat del raïm, mantenint una temperatura estable i controlada d’uns 60/65 graus. Es tracta d'espais tancats, amb estaques o carrils per a posar els canyissos, i amb grans estufes de ferro que eren alimentades amb llenya.
El riurau és una estructura singular, que a pesar de prendre les tècniques constructives i les solucions arquitectòniques pròpies del país, sorgiria com a conseqüència del “boom” de la producció pansera des del segon quart del segle XIX, tot i que els seus precedents arrancarien de finals del segle XVIII. La simplicitat i la singularitat de les seues línies és encara un motiu utilitzat i readaptat en la nova arquitectura turística.
English
The architecture of the Raisin - The Riurau
The riurau is a simple structure, either free-standing or attached to a house, rectangular in plan and height (exceptionally found with with two floors). It either has arches on one side and a single bay protected by a sloping roof – or has arches on both sides in which case there are two bays with a central wall supported by arches and covered by a tiled gable roof.
The structure of the riuraus is designed to create a ventilated, dry south-facing space to protect the raisins during the drying process, preventing moisture from rotting them.
In summary, the raisin making process consists of blanching the muscat grapes by immersing them in an iron cauldron containing boiling water and bleach. The bleach was prepared in the "safreigs" (small wash-basins) or in large ceramic vats. The scalded grapes were scattered over cane platforms or hurdles (cañizos) distributed around the "sequer" - a broad, flat area in front of the riurau - where the sun and the wind dried them. At night and or in case of rain, the cañizos were kept stacked in the riurau.
In some raisin production places we find heaters. These structures, introduced later (especially from the last quarter of the nineteenth century), were used to accelerate the process of drying the grapes, maintaining a stable and controlled temperature of about 60 to 65 degrees. These were enclosed spaces, with stakes or rails to support the cañizos, and large iron stoves which were fed with firewood.
The riurau is a unique structure which, taking the construction techniques and the architectural solutions typical of the country, would emerge as a result of the "boom" of raisin production from the
second quarter of the nineteenth century. The simplicity and the uniqueness of its lines is a motif still used and repackaged in the new tourist architecture