Top Floor - Traditional Architecture - panel 8

Castellano

Otras arquitecturas tradicionales

La cultura tradicional ha creado diversas estructuras y construcciones que se adaptan a las necesidades y características peculiares de cada territorio. El término de Xàbia, extenso y diverso, ha tenido y todavía conserva una gran variedad y riqueza de este patrimonio arquitectónico.

Molinos de viento.- En Xàbia se conservan doce molinos harineros de viento: once levantados en la Plana entre los siglos XIV y XVIII, y otro (aislado y cerca del río) que fue construido a mediados del siglo XIX: el molino de Safranera.

Tejares.- En estos talleres, que constaban de un gran horno, balsa, cisterna, era y secador, eran producidos básicamente, tejas, ladrillos y baldosa o “matacanes”. De los ocho tejares conocidos en Xàbia, solo en el de la Tarraula se utilizaba el torno, produciendose aquí, junto a materiales cerámicos de uso arquitectónico, diversas piezas torneadas como cangilones, cántaros y barreños.

Hornos de cal.- La cal, material básico en la construcción tradicional que se obtiene de la deshidratación de la piedra caliza, era producido en unos grandes hornos descubiertos de forma circular. Se trata de estructuras definidas por un muro de mampostería de poca altura y una única puerta, parcialmente excavados en el suelo. Los hornos de cal, se sitúan normalmente en áreas marginales, como son las zonas de montaña, en las que abunda la piedra caliza y la leña.

Molinos elevadores de agua.- A partir de la segunda mitad del siglo XIX aparecerán los primeros molinetes que utilizan la energía eólica para sacar agua de los pozos. Levantados sobre una pequeña torre – circular o cuadrada – o bien sobre un alto caballete metálico, no han tenido mucha difusión en Xàbia.

Pozos, cisternas y aljibes.- Xàbia siempre a necesitado agua. Es por eso, que son muy abundantes las cisternas y aljibes en los que se recogía y guardaba el agua de lluvia. Estas estructuras, de dimensiones variables, aparecen excavadas en el suelo geológico presentando una forma generalmente piriforme –cisternas-, con un gran depósito, más o menos esférico, y un cuello cilíndrico que externamente aparece cubierto por la capilla o brocal. Los aljibes, menos abundantes aquí, se caracterizan por la forma rectangular del depósito. Los pozos, estructuras cilíndricas excavadas en el subsuelo, se construían allí donde existían aguas subterráneas, siendo de uso público en algunos casos.

Corrales.- Estas construcciones, destinadas a encerrar y guardar los rebaños de ovejas y cabras, tienen unas dimensiones considerables. Suelen tener una planta cuadrangular o trapezoide definida por un muro o valla de mampostería. El interior presenta un gran espacio descubierto y estancias laterales cubiertas. Se localizan en zonas marginales, generalmente al límite entre los espacios agrícolas y la montaña.

Casups.- Además de las casas dispersas por el término vinculadas a la producción pasera, la sociedad agrícola tradicional levantó otros edificios para guarecerse de las inclemencias del tiempo, guardar aperos, dejar los animales de trabajo o incluso residir temporalmente. Estas estructuras, generalmente modestas, son especialmente abundantes en las áreas agrícolas más marginales, como son las zonas abancaladas de montaña –Montgons– o otras zonas agrícolas alejadas de la villa –Cansalades, Tarraules, etc–. Las más sencillas, “els casups”, son construcciones de una crujía, planta baja y cubierta de teja a una o dos aguas.

Valenciano

Altres arquitectures tradicionals

La cultura tradicional ha creat diverses estructures i construccions que s'adapten a les necessitats i característiques peculiars de cada territori. El terme de Xàbia, extens i divers, ha tingut i encara conserva una gran varietat i riquesa d'aquest patrimoni arquitectònic.
Molins de vent.- A Xàbia es conserven dotze molins fariners de vent: onze alçats a la Plana entre els segles XIV i XVIII, i un altre (aïllat i prop del riu) que va ser construït a mitjan segle XIX: el molí de Safranera.

Teuleries.- En aquests tallers, que constaven d'un gran forn, bassa, cisterna, era i secador, eren produïts bàsicament, teules, rajoles i taulells o “matacans”. De les huit teuleries conegudes a Xàbia, només a la de la Tarraula s'utilitzava el torn, produint-se aqui, junt amb materials ceràmics d'ús arquitectònic, diverses peces tornejades com catúfols, cànters i llibrells.

Forns de calç.- La calç, material bàsic en la construcció tradicional que s'obté de la deshidratació de la pedra calcària, era produida en uns grans forns descoberts de forma circular. Es tracta d'estructures definides per un mur de maçoneria de poca alçada i una única porta, parcialment excavats en el sòl. Els forns de calç, se situen normalment en àrees marginals, com són les zones de muntanya, en les quals abunda la pedra calcària i la llenya.

Molins elevadors d'aigua.- A partir de la segona mitat del segle XIX apareixeran els primers molinets que utilitzen l'energia eòlica per a traure aigua dels pous. Alçats sobre una xicoteta torre – circular o quadrada – o bé sobre un alt cavallet metàl·lic, no han tingut molta difusió a Xàbia.

Pous, cisternes i aljubs.- Xàbia sempre a necessitat d’aigua. És per això, que són molt abundants les cisternes i aljubs en què s'arreplegava i guardava l'aigua de pluja. Estes estructures, de dimensions variables, apareixen excavades en el sòl geològic presentant una forma generalment piriforme –cisternes-, amb un gran dipòsit, més o menys esfèric, i un coll cilíndric que externament apareix cobert per la capella o brocal. Els aljubs, menys abundants aquí, es caracteritzen per la forma rectangular del dipòsit. Els pous, estructures cilíndriques excavades en el subsòl, es construïen allí on existien aigües subterrànies, sent d'ús públic en alguns casos.

Corrals.- Estes construccions, destinades a tancar i guardar els ramats d'ovelles i cabres, tenen unes dimensions considerables. Solen tindre una planta quadrangular o trapezoide definida per un mur o tanca de maçoneria. L'interior presenta un gran espai descobert i estances laterals cobertes. Es localitzen en zones marginals, generalment al límit entre els espais agrícoles i la muntanya.

Casups.- A més de les cases disperses pel terme vinculades a la producció de panses, la societat agrícola tradicional va alçar altres edificis per a arrecerar-se de les inclemències del temps, guardar eines, deixar els animals de treball o inclús residir temporalment. Estes estructures, generalment modestes, són especialment abundants en les àrees agrícoles més marginals, com són les zones abancalades de muntanya –Montgons– o altres zones agrícoles allunyades de la vila –Cansalades, Tarraules, etc–. Les més senzilles, “els casups”, són construccions d'una crugia, planta baixa i coberta de teula a una o dos aigües.

English

Other traditional architecture

Traditional culture has created various structures and constructions adapted to the needs and specific characteristics of each area. The extensive and diverse district of Xàbia has had and still conserves a great variety and richness of this architectural heritage.

Windmills
Twelve windmills for grinding flour are preserved in Xàbia. Eleven, high up on La Plana, date from between the 14th and 18th centuries. The other - the Safranera mill, which is isolated and near the river - was built in the middle of the 19th century.

Potteries
These workshops consisted of a large kiln, pond, cistern, drying floor and drier. They mainly produced roof tiles, building blocks and floor tiles or “matacanes”. Of the eight potteries known in Xàbia, only that of la Tarraula used a potter's wheel. As well as making ceramic material for use in construction, it produced various thrown pieces such as buckets, jars and bowls.

Lime kilns Lime, a basic material in traditional construction, is obtained by the dehydration of limestone. It was produced in large open, circular kilns. The structures were defined by a low, masonry wall with a single door, partially dug into the ground. Lime kilns were normally situated in outlying areas such as mountain regions where limestone and firewood were plentiful.

Wind-powered Water pumps The first small water pumps using wind power to draw water from wells appeared in the second half of the 19th century. They were constructed on small, circular or square towers, or on high metal stands, and were not widespread in Xábia.

Wells, cisterns and "aljibe"water tanks.
Xàbia always needed water. Therefore there are abundant cisterns and tanks called "aljibes" for collecting and storing rainwater. These variously sized structures were excavated in the geological soil. The cisterns were generally piriform or pear shaped, consisting of a large, more or less spherical storage reservoir and a cylindrical neck which was covered with a cowl or stopper. Aljibes are less abundant and characterised by a rectangular storage reservoir. In places where there was groundwater, cylindrical wells were excavated in the subsoil. In some cases these were for public use.

Corrals These often large constructions were designed to enclose and guard flocks of sheep and goats. They were usually rectangular or trapezoid defined by a masonry wall or fence. Inside was a large uncovered space with covered lateral rooms. They are found in outlying areas, generally on the boundary between agricultural areas and the mountain.

Casups In addition to scattered houses linked to raisin production, traditional agricultural society constructed other buildings to give shelter from inclement weather, store tools, leave working animals or even to live in temporarily. These generally modest structures are especially abundant in the most remote agricultural areas, such as the terraced area of the mountain – the Montgons – and other agricultural zones far from the town - Cansalades, Tarraula, etc. The simplest are the “casups”, which have one bay, a ground floor and a one or two-pitched tiled roof.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License